El Diari del Baix Penedès va representar
durant 22 anys la veu d’una comarca que estava en ple creixement. En aquest
llarg període jo vaig estar 19 anys omplint seccions de cultura, actualitat, i
sobretot d’opinió, la qual cosa he anat fent fins l’actualitat en altres mitjans
digitals i en paper.
El Diari durant la seva existència es va
convertir en un club social on anaven passant un bon grapat de les
persones de la comarca per deixar la seva empremta. Sigui en l’àmbit esportiu,
a portar un anunci o la previsió del temps de la propera setmana o comentar al
Tothosap alguna curiositat per insinuar en una de les seccions amb més
lectors. Les oficines eren plenes de vida durant tota la setmana. Allí, a part
de preparar l’edició de cada divendres es parlava de tot des de diferents punts
de vista sempre intentant escoltar totes les opcions. Però el Diari tenia la
seva personalitat pròpia que recollia cada setmana en l’editorial on es mullava
del tema que tocava. No era només un cúmul de notícies. En aquells moments no
existia una de les grans perversions de la premsa actual que és el copiar i
enganxar. Simplement les noves tecnologies no estaven tan evolucionades.
El Diari feia comarca. Una esport més
necessari que mai on ara cada localitat sempre que juga la seva lliga i en algunes
coincideixen fins i tot diferents partits dels seus territoris que viuen al
marge de la resta de nuclis del terme municipal. Una universitat on
aprenies moltes coses sense anar a classe i on la guia de telèfons del Llorenç
era més valuosa que la pedra Rosetta. Gràcies a tots per fer-ho possible.
Al desembre del 2012 va desaparèixer. El passat dia 18 de setembre vàrem fer el
funeral. DEP. Ara ens queda la versió virtual íntegra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada