Aquesta és una comarca formada per 14 municipis amb un Consell Comarcal que es dedica a donar serveis a les localitats més petites de l’àmbit. Cada peça d’aquest trencaclosques funciona d’una forma diferent del seu voltant. A part de la Idiada i alguna aventura més vetllada des del Consell Comarcal, com la gestió de residus, cada poble fa i desfà segons els seus criteris sense seguir ni coincidències polítiques ni veïnatge territorial.
Dins aquest Tetris trobem alguns municipis que són una mica referents en algun aspecte. Per una banda, evidentment els tres municipis costaners tenen la seva idiosincràsia pròpia. Cunit és un defensor aferri del Penedès i sempre ha mostrat un “filtreig” amb el Garraf perquè els seus vincles econòmics i històrics són molt més forts amb Vilanova i la Geltrú que no pas amb el Vendrell. Per la seva banda, Calafell és una ciutat moderna que sempre ha esta el nostre “Sitges” comarcal salvant les distàncies evidentment. Ells ho tenen molt clar. L’Ajuntament té dues cares la A que és la oficial i la B que és una empresa de serveis que s’encarrega de tot el que altres ajuntaments ho acostumen a cedir als grans capitals. Una mentalitat moderna que sap on juga i que pocs saben qui és l’alcalde que surt el més just possible. Té una ambaixada al Vendrell sota el nom de Consell Comarcal. Al Vendrell encara li falta cohesió territorial i social. Cada barri va al seu rotllo i l’Ajuntament també. Que és vol fer un carril bici que molt pocs utilitzen ? doncs endavant. No sabem que fer amb més de 8 milions d’euros? Doncs res fem un temple vora el mar per donar sortida als molts congressos que se celebren durant tot l’any a la vila. Encara té un pla d’ajust econòmic per uns quants anys més. Una mesura per ajudar als futurs governs locals a no estirar més la màniga que el braç.
L’Arboç està allí a mig camí entre el Vendrell i Calafell i sempre ha seguit el seu paper amb policia pròpia tot i que no té els habitants necessaris que ho fa obligatori, però ells sempre han estat peculiars. Un lloc, on de tant en tant muntem una fireta d’alguna cosa per donar vida al comerç i així anem tirant endavant i les noies encara no poden entrar als Diables.
Llorenç del Penedès és un poble petit i ben parit. Allí els polítics han de seguir el que diuen les principals entitats del poble que van marcant el dia a dia amb les seves propostes pròpies. En aquesta localitat hi ha de tot i la gent utilitza la seva oferta local i tots hi surten guanyant. Un exemple per a molts pobles que ha sabut trobar el bon camí del futur. Només cal veure la Rambla i s’entén que és un poble amb un gran futur i molt ben gestionat al llarg dels darrers temps.
La Bisbal, doncs res. Des de l’aparició de la Idiada van entendre de què anava la cosa i van començar a convertir sor agrícola en industrial. On abans hi havia vinya i oliveres avui hi ha naus de logística. Algunes es veuen d’una hora lluny. Una localitat amb molta gent forana a les urbanitzacions ha trobat en aquests nous espais una feina poc ben pagada i que requereix força mà d’obra per omplir els tres torns diaris.
Altres localitats com Albinyana, Bonastre, Banyeres i Masllorenç van vivint el seu dia a dia sense fer soroll. El Montmell és un territori immens on hi ha de tot una mica i què també en la secció callada de la comarca. Sant Jaume, Bellvei i Santa Oliva de tant en tant es deixen notar una mica més, però sense aixecar més polseguera. Doncs res, cadascú en la seva història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada