Porto 53 anys que sóc gordo. De petit no volia menjar i ma mare em portava al camp perquè menges. Jo volia ser un tiu prim i escanyolit com el Sergio Dalma, però res em tocava menjar perquè qui no menjava es moria de gana. Ells van insistir que jo menges. Al final doncs res, vaig caure en la temptació de menjar. Durant la vida he fet uns quants règims, que si el no menjar, que si el pronokal i altres règims més o menys de bàscula i control però. Arran del còvid em vaig aprimar més de 30 kg perquè vaig passar 4 mesos a l'hospital, la meitat a la Uci, Vaig sortir amb 120 kilos i res en quatre dies vaig tornar a agafar pes frondós.
Fa mig any que vaig decidir no menjar tant perquè per aprimar-se no s'ha de menjar tant. Res de sopar, per beure només aigua i com a molt Aquarius i res més. M'he aprimat 30 kgs des del maig passat fins ara. Els primers dies eren putes, però però de mica en mica en vaig acostumar i ara em diuen sopar i ja ni hi penso i la meva panxa està acostumada totalment. La meva intenció és menjar menys i anar fent fins que es pugui. Ja sé que mai no seré el Knt perquè ell i jo tenim constitucions totalment diferents i hi ha d'haver de tot al món. Sempre m'han dit gordo com la paruala més fina que corresponia a obès més tècnic, però ja forma part del meu adn. A mi no em molesta que em diguin gordo perquè ho sóc, si em diguessin enano em molestaria perquè faig 1,90 metres, però si em diuen gordo amb un to normalitzat no em molesta gens. Ho sóc i ja està. A un regidor del Vendrell els diables li van dir gordo comparant-lo amb el simbol d'una xarcuteria del Vendrell, ell està molt més prim que jo i no crec que li agradés gaire. Jo ho reconec i ho tinc assumit. Soc torpe amb les mans i ho sé i no passa res. No tinc agilitat per fer manualitats i la meva lletra ñes de P3 i no passa res. Sóc així. No sóc perfecte ni ho vull ser. Admeto les crítiques i endavant. Jo m'hagues hagut d'enfadar cada cop que em deien gordo, avui en dia viuria en una illa deserta. No passa res, cadascú és com és. Avui en dia gordo per molts és un insulta i s'ha de buscar una paraula per dir el mateix que soni a perfum. Res sóc gordo i sempre ho seré més o menys perquè ja va amb mi. Sense complexos. Endavant. No cal la pell tan fina perquè al final haurem d'anar amb un paquet de clinex quan ofenem a les persones amb paraules que fa quatre dies eren normals, però ara to s'han tornat tan polícament correcte que fa fàstic i estem en una societat on ja no sabem on està cada cosa. El llenguatge ens distorsiona la realitat. Estic i sóc gordo i què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada