En el ple del darrer dia de setembre els milers d'euros anaven com si fossin cèntims amb informes justificatius d'una línia per validar 600.000 euros. Això és pim pam. Després no tenen 1.000 euros per coses senzilles quan tot ho fem anar a milions que no saps mai si estan aquí o més enllà. Una vegades més sembla que les matemàtiques no són iguales per tothom. Cadascú fa la seva lectura, però amb la seguretat de tirar endavant el que interessa i parar el que no interessa. Res, escoltem una mica i fem el que ens convé i anem endavant. Fem ordenances que després complim una miqueta. Només cal veure els gossos que de tant en tant es troben per les platges quan no n'hi poden haver i les bicis que a l'estiu van pel passeig marítim. Sempre hi ha algú que pringa però pel 99% no passa res. Coma-ruga té un seriós problema d'aparcament que amb el Tabaris s'ha agreujat. La vida continua jo mano tu no. Ara farem una ordenança de monopatins que només seguiran quatre gats amb assegurança i casc, quan aquest vehicle el fan servir moltes persones que no es poden comprar un cotxe i són pocs el que ho fan com un luxe. Molts d'aquests estan a serveis socials com a mínim. Hem de tenir en compte a qui va dirigit la mesura. No és el mateix una taxa sobre vehicles de luxe que sobre monopatins perquè els usuaris no tenen res a veure. Seguim endavant amb optimisme i escoltant a la gent i després com sempre manant els de sempre i la Macarella a tope de power.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada