En el món de
l’administració pública hi ha moltes diferències i nivells, oficialment hi ha
30 nivells que van des de l’auxiliar d’equipaments al de secretari i similars
que corresponen el complement de destí. Generalment estan entre el 14 i el 30
que és el màxim marcat per llei, amb una quantitat de diners que la llei de
pressupostos fixa cada any, així com els salaris base de cada categoria que
està regulada. A part hi ha el complement de destí que on hi ha la diferència
entre les persones de la mateixa categoria i el mateix nivell. Aquest complement
potser de 100 euros o de 6.000 euros segons els criteris dels qui ho maneguen.
En teoria per
ocupar, els càrrecs de tresorer, interventor i secretari has de treure’t un
títol a la formació a la capital del regne i després comences de segona
categoria i vas pujant amb l’experiència i proves. El procés no és gens fàcil i
per accedir has de tenir molts de coneixements i agilitat entre altres virtuts,
però amb temps i paciència i anys es pot aconseguir si ets una persona amb uns
mínims contrastables.
La realitat és
que quan aquests professionals contrastats busquen un lloc de treball acostumen
a demanar salaris que superen fàcilment els 50.000 euros anuals i en alguns
casos superen els 100.000, en les principals ciutats i viles. Aquests
funcionaris acostumen a ser molt professionals i no acostumen a caure en
temptacions, abans miren a un altre lloc i aquí no passa res. En cas que
l’alcalde de torn vulgui tirar endavant una iniciativa que no s’ajusta a llei,
li toca signar perquè l’habilitat de torn diu que això no és correcte i no ho
valida. Llavors el batlle davant la seva responsabilitat ho justifica deixant
la responsabilitat sobre les espatlles del polític exonerant el funcionari de
torn.
La nostra
comarca que sempre ha estat molt llesta i espavilada generalment ha posat
salaris més baixos per aquests habilitats i ha omplert aquestes places amb
llicenciats o administratius que feien aquestes tasques accidentalment. Llavors
eren pocs els titulats que venien aquí a exercir el que s’havien guanyat a
Madrid per mèrits. També hem tingut casos de secretaris de segona categoria en
llocs de primera categoria, esperant assolir el primer nivell quan fos el moment.
Dins aquest petit món hem tingut de tot i més. Alguns d’aquests que han vingut
s’han implicat totalment en la nova entitat donant joc i agilitat a
l’administració per tirar les coses endavant. Altres s’han buscat altres feines
complementàries en consistoris més petits per anar agafant punts i ajudar a
l’economia familiar. Altres han començat a delegar tasques i fan els serveis
mínims i poca cosa més. Alguns volen aplicar tot el pes de la llei i són
infranquejables, els altres són més accessibles a tirar-ho endavant tot i
que..... Alguns quan han vingut i han vist el patí, han decidit tornar a marxar
abans que morir per un atac de cor. En el món dels accidentals hi ha
molta politització com en el món de la policia i a vegades quan canvia un
govern també canvien algun dels habilitats buscant la bona sintonia entre el
govern i i l’elit dels funcionaris de cada consistori. Hi ha molts polítics
tapats que mai han sortit a cap llista electoral i han estat al servei
d’un partit i d’una ideologia. Aquests anaven rodant per les
administracions segons els colors que predominaven als consistoris. Hi ha
alguns pobles petits que no poden tenir un secretari a temps complet per diners
i per volum feina, llavors tenen algun uns dies a la setmana. Altres
municipis de la comarca han optat per nomenar secretaris accidentals a persones
amb grau o llicenciatura que tenen la categoria d’administratius i fins i tot
d’auxiliars, cosa que trobo molt encertada. Aquestes persones coneixen el
territori i saben que si cou. Millor que vingui un de fora cobri quatre vegades
més que la resta de la plantilla municipal per posar quatre firmes en uns
documents que han elaborat el seu personal tot i que avui en dia molta cosa
funciona amb models i només cal copiar i pegar i saber adaptar, clar. Ho trobo
molt encertat. Hi ha personal en aquest gremi que com en altres mons fa servir
el seu càrrec per fer bossa mentre la feina la fan els seus súbdits
incondicionals. En aquest món, com en els altres també hi ha els seus
personatges amb herois i princeses i súbdits i servents. Tot està inventat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada