Encara queda alguna cosa de l’estiu, però aquest de mica en mica ens va dient adéu. L’estiu 2009 ja va tocant el dos mentre es va amagant darrere el setembre veremador. Després de la Diada haurem d’esperar a l’octubre per tenir un cap de setmana una mica més llarguet per a trencar una mica la nostra rutina. Aquest ha estat un estiu calorós en la seva recta final, però dintre de la normalitat sense trencar esquemes ni fer gaire soroll.
Uns mesos marcats per la meteorologia com no pot ser d’una altra manera, però també ha tingut la seva importància la biologia. Sempre hem tingut meduses a les nostres costes, inclòs crec pel que he sentit que n’hi ha hagut menys que en altres anys, però això de la natura també evoluciona al seu ritme. Enguany ens ha tocat el mosquit tigre i el peix aranya. El primer sembla que li ha agradat tot això d’estar entre nosaltres. Esperem que marxi amb el descens de les temperatures, però ho veig una mica difícil perquè la seva especialitat són les acumulacions petites d’aigua estancades, llavors encara el podem tenir per uns quants mesos més rondant per aquí. El peix aranya com el seu nom indica només està a l’aigua marina, per tant a la resta de la comarca podem estar segurs perquè de moment no ha pensat instal·lar-se en cap font, ni bassa, ni brollador públic encara que sigui a les cames de Pau Casals que està allí amb posat molt avorrit després de la petita bassa que li han fet a mida. La situació econòmica de molts ajuntaments ha fet que hi haguessin grups del Baix Penedès que han tingut més concerts en un estiu que durant tota la seva dilatada trajectòria. Un exemple clar són els Fonders que han estat com la Melodia del Vendrell de fa 40 anys que anava complir a quasi tots els pobles de la comarca. Com les coses canvien, abans eren boleros i popular concert, ara és una mica de música Ska per moure el cos, mentre cau alguna cervesa per combatre la hidratació, però que tampoc no deixa de ser l’habitual per als mesos en què estem.
Aquesta mena de crisi també hem pogut descobrir que altres formacions musicals amb un caxé més baix també ho feien molt bé sobre l’escenari. Però aquesta aposta per nous valors que fossin econòmics també ha provocat que algunes orquestres, havaneres i altres formacions que ens han visitat, durant un temps val més no tornin per aquí, a no ser que practiquin una mica més o descobreixin que això de la música no és el seu.
Un estiu ple on el turisme pur ha brillat per la seva absència. Potser alguna excepció, però poca cosa. Ens hem nodrit bàsicament de segones residències. Perquè si ens posem a comptar, hotels i apartaments a la comarca tampoc no n’hi ha gaires. Si ens ho mirem fredament, el nostre potencial són totes aquestes persones d’aquí i d’allà que un dia van decidir comprar un habitatge a la comarca. Ells són els salvadors de la nostra temporada d’estiu i de vaques grasses i és un recurs que no sempre utilitzem prou. Pel carrer el que més s’escoltava era català i castellà amb els diferents accents que indiquen la procedència de l’interlocutor.
Amb tot aquest moviment hem reduït el nostre atur. Un fenomen que entra dins la normalitat, perquè les màquines expenedores encara tenen unes limitacions. Per donar servei a tots aquests visitants s’han de contractar treballadors amb sous i horaris més o menys benignes, però almenys els ha donat cop de mà: De totes maneres si la cosa no canvia no podrà anar a recollir els 420 euros i escaig que els ofereix el Govern per cobrir les necessitats mínimes i mínimes.
La comarca de moment no ha patit cap incendi important en la seva massa forestal. Tampoc ens queda gaire gran cosa, però de tant en tant entre xalets i zones cremades encara es deixa veure alguna massa forestal. Esperem que la cosa duri les que han estat cremades es vagin regenerant de mica en mica.
Un dels problemes estrelles de l’estiu que ja fa dies que tenim entre nosaltres és la venda de top manta a Coma-ruga. La cosa dura tot l’any, encara que a l’estiu tot plegat es posa una mica més anguniós. Donat que per la televisió no fan gaire gran cosa de bo, si no sabeu que fer i no us ve de gana llegir el Millenium, aneu al passeig de Coma-ruga i Sant Salvador i veureu una mica com funciona tot allò. Una autèntica trilogia entre venedors, compradors, vianants i policia. La cosa a vegades dóna molt de si. És una llàstima, però és un punt negre i calent encara per resoldre, fins ara només s’han posat tiretes d’esparadrap que al cap de poc temps ha tornat a caure i el problema ha reviscolat amb més força. Tot això és una mica l’estiu 2009.
Uns mesos marcats per la meteorologia com no pot ser d’una altra manera, però també ha tingut la seva importància la biologia. Sempre hem tingut meduses a les nostres costes, inclòs crec pel que he sentit que n’hi ha hagut menys que en altres anys, però això de la natura també evoluciona al seu ritme. Enguany ens ha tocat el mosquit tigre i el peix aranya. El primer sembla que li ha agradat tot això d’estar entre nosaltres. Esperem que marxi amb el descens de les temperatures, però ho veig una mica difícil perquè la seva especialitat són les acumulacions petites d’aigua estancades, llavors encara el podem tenir per uns quants mesos més rondant per aquí. El peix aranya com el seu nom indica només està a l’aigua marina, per tant a la resta de la comarca podem estar segurs perquè de moment no ha pensat instal·lar-se en cap font, ni bassa, ni brollador públic encara que sigui a les cames de Pau Casals que està allí amb posat molt avorrit després de la petita bassa que li han fet a mida. La situació econòmica de molts ajuntaments ha fet que hi haguessin grups del Baix Penedès que han tingut més concerts en un estiu que durant tota la seva dilatada trajectòria. Un exemple clar són els Fonders que han estat com la Melodia del Vendrell de fa 40 anys que anava complir a quasi tots els pobles de la comarca. Com les coses canvien, abans eren boleros i popular concert, ara és una mica de música Ska per moure el cos, mentre cau alguna cervesa per combatre la hidratació, però que tampoc no deixa de ser l’habitual per als mesos en què estem.
Aquesta mena de crisi també hem pogut descobrir que altres formacions musicals amb un caxé més baix també ho feien molt bé sobre l’escenari. Però aquesta aposta per nous valors que fossin econòmics també ha provocat que algunes orquestres, havaneres i altres formacions que ens han visitat, durant un temps val més no tornin per aquí, a no ser que practiquin una mica més o descobreixin que això de la música no és el seu.
Un estiu ple on el turisme pur ha brillat per la seva absència. Potser alguna excepció, però poca cosa. Ens hem nodrit bàsicament de segones residències. Perquè si ens posem a comptar, hotels i apartaments a la comarca tampoc no n’hi ha gaires. Si ens ho mirem fredament, el nostre potencial són totes aquestes persones d’aquí i d’allà que un dia van decidir comprar un habitatge a la comarca. Ells són els salvadors de la nostra temporada d’estiu i de vaques grasses i és un recurs que no sempre utilitzem prou. Pel carrer el que més s’escoltava era català i castellà amb els diferents accents que indiquen la procedència de l’interlocutor.
Amb tot aquest moviment hem reduït el nostre atur. Un fenomen que entra dins la normalitat, perquè les màquines expenedores encara tenen unes limitacions. Per donar servei a tots aquests visitants s’han de contractar treballadors amb sous i horaris més o menys benignes, però almenys els ha donat cop de mà: De totes maneres si la cosa no canvia no podrà anar a recollir els 420 euros i escaig que els ofereix el Govern per cobrir les necessitats mínimes i mínimes.
La comarca de moment no ha patit cap incendi important en la seva massa forestal. Tampoc ens queda gaire gran cosa, però de tant en tant entre xalets i zones cremades encara es deixa veure alguna massa forestal. Esperem que la cosa duri les que han estat cremades es vagin regenerant de mica en mica.
Un dels problemes estrelles de l’estiu que ja fa dies que tenim entre nosaltres és la venda de top manta a Coma-ruga. La cosa dura tot l’any, encara que a l’estiu tot plegat es posa una mica més anguniós. Donat que per la televisió no fan gaire gran cosa de bo, si no sabeu que fer i no us ve de gana llegir el Millenium, aneu al passeig de Coma-ruga i Sant Salvador i veureu una mica com funciona tot allò. Una autèntica trilogia entre venedors, compradors, vianants i policia. La cosa a vegades dóna molt de si. És una llàstima, però és un punt negre i calent encara per resoldre, fins ara només s’han posat tiretes d’esparadrap que al cap de poc temps ha tornat a caure i el problema ha reviscolat amb més força. Tot això és una mica l’estiu 2009.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 4 de setembre del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada