Una plaça Vella del Vendrell es va omplir de gom a gom el passat diumenge per acomiadar l’orgue barroc de l’església del Vendrell. Per fer realitat aquest acte simbòlic fa moltes setmanes que treballen de valent tot un estol de voluntaris a títol personal o a través de les diverses entitats que s’han sumat a la proposta. A les 12 en punt del migdia va començar a rodar tot el programa previst seguit que es va perllongar durant una hora i escaig. Tot això conduït per l’Hermini Caballero que va saber donar un toc especial en la presentació de l’esdeveniment. Primer de tot, les notes de l’orgue protagonista de la festa de la mà de Jonathan Carbó que va posar-se al teclat per treure el màxim profit del so actual abans que marxi a Conca per la seva total reforma. Tot seguit, Margarida Buendia i Griselda Ramon van posar la veu. Si fins aquell moment els intèrprets estaven dins l’esglèsia a partir d’ara ja començaran a passar per aquest entarimat de fusta. L’alumna de Pau Casals, Angelica May va fer posar els pels de gallina al públic amb la seva magnífica interpretació amb violoncel del Cant dels Ocells. Els Nens del Vendrell no es van voler perdre aquest acte i van aixecar un pilar de quatre al costat d’una de entrades de l’església. Els Grallers del Baix Penedès van donar pas a la part coral de l’acomiadament amb un estol de corals del Vendrell que anaven des del Cor Petit Estel fins a al Cor Orfeó Parroquial passant per la immensa majoria d’agrupacions corals del Vendrell dirigides per l’Anna Ibarz. Tampoc hi va faltar uns representants de l’orquestra de l’Escola de Música del Vendrell. Una de les coses més simpàtiques de la festa va ser quan el presentador va preguntar als diferents polítics que estaven a la primera fila si tenien el “suport moral i econòmic” per arranjar l’orgue. Des de Benet Jané, alcalde del Vendrell que no va dubtar ni un moment, fins a la regidora l’Helenna Arribas que en nom de la Generalitat va comentar que el President de la Generalitat, José Montilla ja coneixia aquesta important restauració i estava disposat aportar diners per fer-ho realitat. També va avançar la seva participació pecuniària en aquest important projecte el vicepresident de la Diputació de Tarragona i alcalde d’Albinyana Quim Nin.
Un matí ple de música on es va sentir l’orgue, dues soprans vendrellenques, gralles i les vibracions de l’austriaca Angelica May. Potser el moment més esperat o el més mediàtic era veure com les corals, l’orquestra i els membres del Lax ‘N’ Busto interpretaven la televisiva “Llença’t” i la peça que el vendrellenc Pemi Rovirosa va crear especialment per a l’ocasió, “Instants”.
Només vull apuntar la petita controvèrsia sorgida arran de les paraules que el cantant dels Lax ‘N’ Busto va pronunciar al final del concert sobre la restauració de l’orgue. Tot i que estava anunciat en els programes, els Inestables del Vendrell no van prendre part en la seva part del programa amb el desmuntatge virtual d’aquest instrument barroc. Aquest és un altre punt que durant aquesta setmana s’ha anat comentant en diferents àmbits locals. Tot i aquests petits detalls crec que el públic va quedar molt satisfet per tal i com va transcorre aquest acte que va ser molt amè i el temps va acompanyar en aquesta tarda de setembre. Una cita que va servir perquè més gent conegués una mica més tot aquest procés trascendental que viurà l’orgue del Vendrell. L’excés de lluminositat natural no va permetre veure amb nitidesa les imatges que es passaven sobre la pantalla ubicada darrere l’entarimat que acollia la massa coral i orquestral de l’esdeveniment. Dins el temple hi havia una altra pantalla que si que permetria una bona visió dels esdeveniments. Ara toca esperar el seu retorn que sembla que tindrà lloc a l’octubre del 2010 mentre de mica en mica es van recollint diners fins arribar a la xifra astronòmica de 550.000 euros que és el cost d’aquesta restauració tan necessària per aquesta rellevant peça del nostre patrimoni tan plena de simbolisme. Es va repartir entre el públic una mena de vanos quadrats amb el dibuix de l’orgue que es va presentar com “l’acomiadador”. Un petit record de cartró que tenia el seu simbolisme en aquest acte. En pocs dies es procedirà al seu trasllat real fins a la Manxa.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 25 de setembre del 2009
Un matí ple de música on es va sentir l’orgue, dues soprans vendrellenques, gralles i les vibracions de l’austriaca Angelica May. Potser el moment més esperat o el més mediàtic era veure com les corals, l’orquestra i els membres del Lax ‘N’ Busto interpretaven la televisiva “Llença’t” i la peça que el vendrellenc Pemi Rovirosa va crear especialment per a l’ocasió, “Instants”.
Només vull apuntar la petita controvèrsia sorgida arran de les paraules que el cantant dels Lax ‘N’ Busto va pronunciar al final del concert sobre la restauració de l’orgue. Tot i que estava anunciat en els programes, els Inestables del Vendrell no van prendre part en la seva part del programa amb el desmuntatge virtual d’aquest instrument barroc. Aquest és un altre punt que durant aquesta setmana s’ha anat comentant en diferents àmbits locals. Tot i aquests petits detalls crec que el públic va quedar molt satisfet per tal i com va transcorre aquest acte que va ser molt amè i el temps va acompanyar en aquesta tarda de setembre. Una cita que va servir perquè més gent conegués una mica més tot aquest procés trascendental que viurà l’orgue del Vendrell. L’excés de lluminositat natural no va permetre veure amb nitidesa les imatges que es passaven sobre la pantalla ubicada darrere l’entarimat que acollia la massa coral i orquestral de l’esdeveniment. Dins el temple hi havia una altra pantalla que si que permetria una bona visió dels esdeveniments. Ara toca esperar el seu retorn que sembla que tindrà lloc a l’octubre del 2010 mentre de mica en mica es van recollint diners fins arribar a la xifra astronòmica de 550.000 euros que és el cost d’aquesta restauració tan necessària per aquesta rellevant peça del nostre patrimoni tan plena de simbolisme. Es va repartir entre el públic una mena de vanos quadrats amb el dibuix de l’orgue que es va presentar com “l’acomiadador”. Un petit record de cartró que tenia el seu simbolisme en aquest acte. En pocs dies es procedirà al seu trasllat real fins a la Manxa.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 25 de setembre del 2009
1 comentari:
Doncs sí, a Landete (Cuenca) que estarà una mica més d'un any. Per cert, pròpiament la zona és de la comarca Serranía Baja. I és que com allà es diu "No todos los conquenses somos manchegos".
Publica un comentari a l'entrada