M'ha agradat molt la carta de la Roser Oter aquesta setmana al Diari que venia a ser una rèplica a la de la Camil·la Pérez. Jo crec que és una de les cartes amb més pulcritud i elegància que s'han fet al DIARI en casos similar. Ha sortit per la tangent responent al que li deien, però ho ha fet d'una manera molt lloable i amb finura. Una artista és una artista. Molt bé Roser.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dissabte 19 de setembre de 2009
Un resposta molt lloable de la Roser Oter al DIARI
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Una gran abraçada des de XILe...
buscant blocs a la xarxa t'hi he trobat...
Les coses bones i dolentes es porten a la sang i no es poden dissimular. Què millor que respondre amb art ?
Publica un comentari