Un any més m'ha tocat la verema. Avui he acabat. Un dies durillos, però aquest temps de setembre a part del migdia a fora s'hi està força bé perquè fa fresquesta. La gent, l'ambient i tot plegat a la verema són una d'aquestes coses que la gent hauria de provar. Com pujar al Dragon Khan. És un bon ambient i la veritat que uns dies va bé, massa es torna monotonia i avorrit, però uns grans dies és aconsellable per a moltes persones. La foto és del Jordi Santacana
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ei Miquel, m'agrada molt el teu comentari, l'ambient que es respirava a la teva vinya era de tranquil·litat total i harmonia amb la natura.
Va ser una tarda fantàstica.
Una abraçada
Jordi
Publica un comentari a l'entrada