Avui, com cada dimarts he anat a nedar. He deixat tot a la banqueta del vestidor i al tornat no he trobat les bambes. Unes new balance la mar de xules i noves. Porto uns 12 anys anant a piscina i només m'havien pres un rellotge cutre, però aquestes bambes eren molt guays i m'anaven molt bé. A partir d'ara. posarem un candau i espero que la broma no es repeteixi. Ara falta que la taquilla que posi tanqui que moltes estan petades. A veure si tenim sort
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimarts 2 de novembre de 2010
Avís als nedadors ingenus
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Sempre deixo tot a les taquilles. He vist gent remenar coses "molt depressa"...
Publica un comentari