La veu del poble

La veu del poble

divendres, 5 de novembre de 2010

Una matrícula pels Casals d'estiu de la Ballaruga

En diferents ambients del Vendrell i comarca encara es poden sentir algun comentari molt positiu de la tasca que ha fet la Ballaruga amb els Casals d’Estiu. Una experiència nova per aquesta entitat sense ànim de lucre que aporta el seu granet de sorra en la conciliació dels horaris escolars, familiars, ensenyament, hores d’oci a llarg de tot l’any. Una tasca molt àrdua perquè hi ha molts punts que s’han de quadrar a condició que no quedi cap serrell pendent. Estem parlants de nens en edat escolar amb uns pares que molt possiblement estan a la feina i que els pot ser molt difícil atendre necessitats urgents. El fruit més mediàtic d’aquest treball ha estat un programa a ràdio el Vendrell anomenat Casal Xic conduït per dos grans músics i millors persones com són el Jimmy Pinyol i el Pemi Rovirosa posats en diferents aventures, entre ells la més popular la dels Lax’N’Busto.
L’anima i la persona en què penses primer quan sents aquest nom és la Montse Roig que és una gran professional d’aquest món i embarcada en multitud d’iniciatives similars. La gràcia perquè tot aquest engranatge funcioni és que hi hagi una persona amb les idees clares, amb un projecte coherent i amb les eines necessaris perquè és faci realitat. A partir d’aquí s’han de buscar la resta de persones per donar cos i vida a aquest projecte que són, en gran part, la clau perquè esdevingui un èxit o un fracàs. Si tot això està ben ensamblat i hi ha oli i comunicació en els engranatges, la cosa ha de tirar endavant amb uns mínims garantits. El problema és quan es volen fer coses similars sense un projecte coherent, sense uns objectius clars i amb un camí per recórrer més aviat confós. Llavors la cosa és complica. Si amb això hi posem uns monitors desmotivats amb una cosa que no entenen i una selecció digital d’aquesta que ens tenen massa ben acostumats els nostres dirigents, la cosa pot acabar com el rosari de l’aurora. Un fet que va en augment si ens donem conte que les persones amb les qui treballen són nens en edat escolar. Una mal ensenyament d’un monitor de natació pot arribar a provocar una especial mania per no tornar a ficar-se dintre l’aigua. La cosa és molt complicada. No només hem de mirar de quadrar uns esquemes sinó també valorar de què estan fets aquests projectes i amb qui i com estem treballant
No tothom pot fer de monitor, ni tothom val per tractar amb nens. Fa 12 anys que vaig a nedar i he trobat monitors de tots colors. Alguns han estat excepcionals i realment hem après moltes coses a l’hora que hem viscut moments inolvidables. Altres, en canvi, ja tenies present, quan acabava el trimestre per no tornar a repetir amb el mateix professor o buscar un nou horari. També hi ha que tenir un seguit de peculiaritats. Hi ha monitors que són ideals per tractar amb canalla perquè tenen paciència, se saben explicar i són un xic paternalistes si les circumstàncies ho demanen. Altres no tenen aquesta virtut o els hi resulta molt difícil. També potser a l’inrevés. Cadascú té un perfil i és molt difícil trobar una persona que sigui igual d’accessible amb els adults que amb els més menuts
El que passa que aquesta externalització d’aquest tipus de serveis que és el que s’està imposant a la comarca. El Vendrell i Calafell ho tenen molt clar. A fi de comptes el que valoren massa cops és que el negoci sigui rendible i com més abonats molt millor. Per tot això, alguns monitors, els que tenen una nòmina més reduïda, no acostumen a durar gaire temps. A la mínima oportunitat, és busquen la vida en altres activitats o en altres indrets. Tot això lligat als horaris “trenca famílies” Potser comencen a les 6 fins a les 10 del matí i potser fins a les 4 de la tarda no tornen a tenir classe i arriben a casa a les 10 de la nit. Una cosa per altra banda força lògica perquè la majoria de la gent, acostuma a treballar més en horari matinal que de tarda. Pel que fa la rendibilitat, sort que a molts cursos, almenys a natació, no hi va tota la gent apuntada sinó més d’un sortiria amb molts blaus a les cames de dins l’aigua per aquesta concentració de personal. El carril dóna el que dóna i no hi ha més espai. Nosaltres, natació, som una activitat discriminada del Multipack que aplega la gran majoria d’activitats al Patronat del Vendrell.
He parlat de coses que semblen diferents, però hi ha elements similars: monitors, activitats i alumnes ( més grans o petits). Aprofitaré aquestes línies per donar l’enhorabona a la Ballaruga per la seva tasca i en especial als casals d’estiu que han generat els comentaris elogiosos de molts pares quan han vist que els seus fills s’ho passaven pipa. Un exemple que altres entitats haurien d’anar prenent nota. És un tema molt delicat i s’ha d’actuar amb el cap i els peus i no només amb el dit índex.

Publicat el 5 de novembre del 2010 al diari del Baix Penedès