La veu del poble

La veu del poble

dijous, 18 de novembre de 2010

Pau Casals en versió 2010

En Pau Casals va néixer al Vendrell ara fa més d’una dècada i sense cap mena de dubte està en els seus fills més il·lustres. A la seva condició de música excel·lent se li ha d’afegir el seu perfil de defensor de Catalunya, de la Pau i d’altres símbols nostrats que l’han convertit en una persona venerable arreu del món. A banda, va ser una persona clau en la salvaguarda de l’orgue del Vendrell arran dels incidents de la Guerra Civil també es recordat pel seu paper en contra la dictadura franquista i els seus efectes secundaris. No podem oblidar altres elements i acords que sempre l’han fet sentir molt proper a la societat vendrellenca. Com a municipi, hem utilitzat el seu nom per donar nom a un carrer al Tancat, a un auditori, a un CEIP, una casa nadiua al carrer Santa Anna juntament amb la seva residència al costat del mar, una escola de música nova de trinca, a un estudi de la ràdio municipal i segurament hem deixo alguna cosa al tinter. No oblidem la seva estàtua que tenim plantada en un costat de la plaça Nova que fa un any ha recuperat la cura que es mereixia després d’uns anys de passar per un estat d’oblit.
Doncs a part de tots de tots aquests elements físics, també tenim una gran quantitat de referències, esments i altres punts relacionats amb el nostre músic més internacional.
Moltes polítics, conferenciants o simplement persones que han de fer una conferència utilitzen el seu nom per acabar o almenys per decorar una part del seu discurs. El nostre personatge la veritat és que gaudeix de moltes possibilitats és un autèntic comodí que podem agafar des de molts angles; vendrellenc, músic, català, defensor de la pau entre d’altres. Qui més qui menys sempre trobarà una excusa per incorporar-lo als seus texts. Ara en els darrers mesos la frase que més s’ha utilitzat era que sense l’orgue de l’església del Vendrell, Pau Casals molt probablement no hagués nascut a la vila perquè el seu pare va venir per fer-se càrrec d’aquest instrument barroc que tot just acaba de començar una nova vida després de la seva restauració. El pobre Casals surt a la mínima oportunitat que tenim. La veritat és que dóna pedigri.
Tot i això encara som moltes les persones que pensem que el municipi del Vendrell encara no té suficient assumit aquest personatge dins el seu ADN local. Hi ha coses, però encara falten més ingredients perquè una visitant nouvingut quan arribi el Vendrell pugui copsar la magnitud del Mestre amb una simple ullada al municipi. A banda, que hi ha moltes més coses que es poden fer en molts àmbits amb el mateix epicentre.
Jo utilitzaré el nom i la figura del Mestre amb tots els ingredients que van incorporats per reivindicar una oportunitat a les noves generacions i a la gent que ha vingut de fora. En el camp de la cultura, de la política i en general de la societat actual al Vendrell, molt probablement Pau Casals hagués hagut de buscar-se les garrofes en un altre poble o simplement desistir del seu esperit musical, innovador, reivindicatiu i transformador. Si avui vingués al Vendrell ( entenc el Vendrell tradicional i profund que engloba una part de la vila petita en nombre però que sembla decisiva) el pobre nen molt possiblement ho passaria magre. També es podria donar el cas que fos d’una família cèlebre de la vila, llavors la cosa millora una mica. En moltes entitats del Vendrell, els falta obrir les muralles medievals que en les darrers dècades han anat creant i fer que tothom s’ho senti seu. Aquesta fita l’han aconseguit els Nens del Vendrell, per això enguany ha estat un any carregat d’èxits i de somnis fets realitat. Aquesta ha estat la gràcia d’aquesta històrica entitat. La reacció de la majoria de gent quan això no passa és buscar altres alternatives o simplement buscar altres localitats. Molts cops quan parlem del Vendrell, realment ens estem referint a unes 6.000 habitants (com a molt) que són les que van donant caliu al poble. A moltes persones en prou feines saben on està l’Ajuntament i si hi ha orgue a l’església. Ja que fem servir Pau Casals per moltes coses, vull recordar a aquestes persones que sempre el tenen a la boca que pensin que un bon dia el Vendrell va donar l’oportunitat a un jove Pauet que més endavant es va convertir en una gran figura. Potser aquest fet molts l’han de tenir present i deixar pas a les noves generacions en els diferents àmbits socials perquè arriba un punt que fa tot una mica tuf tot plegat i toca ventilar. En això també hem d’aprendre de Pau Casals i de la societat del seu temps.

Article publicat el 19 de novembre del 2010 al Diari del Baix Penedès

1 comentari:

Anònim ha dit...

molt encertat.
Diuen que "hay otros mundos, pero están en este". Jo penso que hi ha molts vendrells.

pilar