Una peli ambientada en plena posguerra espanyola al voltant de Vic. L'argument és molt verídic entre amics, enemics i traicions i embolics varis, encara que a vegades està una mica forçat. El que és excel·lent és la interpretació per part del nen que li dóna un toc molt natural. Aprofiteu perquè no crec que la facin molts dies. Estic parlant de Pa negre, una peli de casa nostra que no ha arribat als circuits comercials i has d'anar a Vilanova a Tarragona a veure-la. És una llàstima.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dilluns 15 de novembre de 2010
Pa Negre, molt recomenable per recordar altres temps
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari