La veu del poble

La veu del poble

dijous, 18 de novembre de 2010

Una comèdia nadalenca que va deixar força somriures a la Lira

La Lira ens oferia la tercera proposta teatral d’aquesta tardor. Si vàrem començar amb màgia amb el Mag Lari i vàrem seguir per titelles amb Forani Teatre ara era el torn d’una comèdia d’embolics amb actors mediàtics. Una de les fites principals pels gestors culturals és aconseguir omplir les sales. Si busques una obra genial, amb un repartiment igual de ben trobat, però no hi ha ningú mediàtic la cosa es presenta costa amunt. Si entre els actors si hi a algú que surt a la petita pantalla doncs la cosa ja és molt més fàcil. Si a més és una comèdia que ens convida a passar una estona agradable hi ha molts de punts perquè l’aventura sigui reeixida. Aquesta era la combinació del passat divendres per omplir la platea de la Lira. Tot havia de funcionar, però potser alguns varen trobar els 28 euros ( 21 amb descompte) un element que els va fer decantar per altres propostes alternatives. Encara que estem tots molt mal acostumats de consumir cultura a un preu que no serveix ni per cobrir despeses. Ens hi haurem d’anar acostumant o apostar per propostes més econòmiques. Un cop entrar a la sala ja vaig veure que hi havia tres quarts d’entrada aproximadament. Alguna cosa devia passar en una localitat de més de 37.000 habitants i una platea de poc més de 400 entrades disponibles. La cita era Natale in casa Cupiello de l’italià Eduardo de Filippo. En aquest cas l’obra estava dirigida per Oriol Broggi i protagonitzada antre Pep Cruz, Marissa Jossa, Joan Dausà, Ramon Vila entre d’altres. Tenim els ingredients necessaris amb actors molt coneguts per alguns dels programes més seguits de la TV-3 com pot ser Ventdelplà, Crackovia i fins i tot Lo Cartanyà. La trama se centra en una família estrambòtica que ha de celebrar el dinar de Nadal. Una sèrie de personatges claus com la dona que mima el nen el qual és un pispa inclòs amb els mateixos de casa. Un pare preocupat amb excés amb el seu pessebre. No hi falta un embolic de faldilles en una de les filles de la parella i altres històries per fer riure una estona al públic. Personalment l’obra no em va agradar gaire. La vaig trobar avorrida, massa llarga, poc original, amb una trama gens atractiva. Si hem de salvar alguna cosa, ho hem de fer en els actors que evidentment estan a l’alçada de la seva experiència i que no van defraudar gens. El problema és que la trama no donava gaire de si. Era bastant insulsa. És just esmentar que hi ha molta gent que va aplaudir el muntatge amb èmfasi i els aplaudiments finals van ser força generosos. Cosa que també vull apuntar aquí Un altre dels temes generals que s’ha de parlar d’aquest equipament amb un any de funcionament al Vendrell és el tema de la climatització de la sala. A les files superiors fa calor, i a les de baix potser fa fred. En aquest cas estava a la fila 11 i se sentia força calor. Millor un exemple: una noia embarassada que hi havia a al meva filera es va passar ventant-se tota la funció i abans que finalitzes va tocar el dos. La propera cita és el diumenge, dia 14 de novembre a les 12 del migdia amb el Cirque déjà vu de la Companyia lleidatana la Baldufa. Un espectacle infantil apte per a tots els púlics. L’entrada és de 4 euros i 3 amb descompte.


Article publicat el dia 19 de novembre del 2010