Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimecres, 8 de juny del 2011

No crec en la sociovergència vendrellenca

Jo no crec que al Vendrell hi hagi sociovergència. Si s'arriba a produir no duren ni fins la Mare de Déu d'Agost. Perquè fos possible, algú hauria de plegar llavors el percentatge de raciocini seria molt més alt, ara el poder els porta a tots per un camí dubtós i amb conseqüències imprevisibles. Això servirà perquè la gent sortí al carrer i planti cara a tot plegat i es demostri que no tothom es igual ni pensa igual. Serà un revolsiu perquè la gent digui fins aquí hem arribat amb un abans i un despres. Algo està canviant. Això és més important que qui mani o deixi de manar. Jo crec que el més natural per la idiosincràsia dels seus protagonistes és que tornem al govern de l'anterior legislatura. Encara hem de madurar una mica. La fruita encarà està verda.

4 comentaris:

Beatriz Durán ha dit...

Això només farà que algunes persones es cavin la seva pròpia tomba.

Àngel ha dit...

Està clar qui ha de plegar: Benet&Domingo. La màfia. No paren d'embolicar la troca des de les eleccions, per, al final, quedar-se com la legislatura passada: amb el suport dels nazis.
No sé per què ara us esquinceu les vestidures. Si no volíeu hitlerians al govern, per què no vau votar fortament per la llista majoritària que garantia que això no passaria????

FÀSTIC CIU!!!! Ho pagareu car, això! Al Benet ja li serà igual, perquè... pel que li queda al Vendrell, s'hi caga en ell...

Anònim ha dit...

Hem d’intentar guardar tots les formes i que PxC no aconsegueixi dividir El Vendrell.

Miquel, jo crec que no queda altre remei que fer madurar la fruita de cop per poder encarar el govern dels 16. Qualsevol altre cosa costaria massa de pair.

Ara, una cosa també està clara, cal una renovació generacional urgent a CIU.

Josep Manel Laliga ha dit...

Si realment volen el millor per el Vendrell no tenen més remei que fer-ho, ara bé, si ha de ser una "obligació" no anem bé. Les coses s'han de fer perquè se senten però a hores d'ara dubto que la política entengui de sentiments.