Ara que ja cauen les fulles dels arbres i les nits comencen a ser fresques
i negres és el moment de tornar a treure del barret un dels temes ja
tradicionals en aquestes dates: el lot de Nadal. En aquests moments de canvis
inesperats marcats per una crisi profunda que prem per tots els cantons és el
moment de tornar a reclamar el lot de Nadal.
Després que aquesta aportació gratuïta per part de l’empresari als seus
fidels i sempre esforçats treballadors per garantir-los uns serveis mínims en
aquestes dates tan nostrades com són els Nadals. Aquesta iniciativa ha anat
evolucionant amb el temps fins a un punt que tothom estava fart de tot. La gent
ja no sabia on amagar els retalls de
cuixa de pernil ni les caixes de polvorons perquè arribava un punt que moltes
famílies ja estaven una mica tips entre els lots dels uns i dels altres. A
aquesta abundància al rebost s’hi va afegir un corrent popular en què tothom es
volia treure de sobre els quilets de més per aconseguir una silueta esvelta i
un cos àgil i resistent. D’aquests anys
de vaques grasses hem passat a pronosticar unes festes nadalenques magres aplicant les oportunes normes d’estalvi per
intentar que el migrat pressupost inicial no marxi gaire de les seves caselles.
Ja fa uns mesos que des de Madrid van treure la paga nadalenca a tots els
funcionaris. La Generalitat ja s’havia avançat a aquesta iniciativa i ja havia
actuat al juny amb aquest sector encarregat de moure l’engranatge de
l’administració pública. Els que depenia d’aquest ens autonòmic ja van patir
les seves conseqüències el passat juny. A la resta ens tocarà a les portes del
solstici d’hivern. Ja veurem que passa amb tots els funcionaris que ja van
deixar de cobrar una part del seu salari tot just començar l’estiu.. Aquesta
paga extraordinària que, en principi, sembla que només beneficia als
funcionaris és la que acabava donant una mica de vida al comerç. Era la que es
destinava a comprar regals, dinar fora en restaurants o comprar el marisc per
gaudir una mica per la Nit de Nadal o el cap d’Any. Aquests diners, la majoria,
repercutien directament i a curt termini en el comerç locals. Les persones
afectades evidentment no la podran gaudir, però un ampli estol de beneficiaris
tampoc perquè veuran com aquesta injecció a l’economia s’haurà esvaït.
Ara que tot aquesta bombolla del consumisme ha tocat el dos i trigarà a
recuperar una mica el seu ritme. Cada dia hi ha més gent busca el seu pa de
cada dia en els contenidors, que Càritas és més popular que la Rambla del
Vendrell i que les rebaixes i els descomptes duren tot l’any per atraure
algú a l’aparador. Ara és el moment de
recuperar aquesta tradició del lot de Nadal. No demano ni grans marques, ni
productes selectes, ni una caixa que no saps com carregar cap a casa. Sinó
simplement un parell de coques de torrons i la “santíssima Trinitat” ( vi
negre, vi blanc i cava) que ajudin a moltes persones a celebrar el Nadal amb
uns mínims. Una mesura que els pot permetre per uns moments desconnectar una
mica de tot plegat i viure aquesta cita anual com marca la tradició, amb
il·lusió que els ajudi a tirar endavant.
Evidentment que les entitats públiques també tenen els calaixos escurats
i durant uns 10 anys hauran de pagar religiosament els seus pecats acumulats
fruit de la seva mala gestió en els darrers anys. Les teranyines omplen les
seves caixes fortes.
Abans que gastar-se aquests diners en quatre acolorides garlandes
nadalenques escampades pel poble per dissimular un pressupost escamat, abans
que organitzar pomposos actes socials per demostrar que Nadal és Nadal val més
que fem compartim el Nadal amb totes les persones que ho necessiten realment.
Encara que molts polítics encara no s’hagin
assabentat la gent ja no demana ni castells de focs, ni orquestres per al seu
barri, ni sopars subvencionats amb alguna excusa políticament correcte. Ara el
que la gent demana perquè ho necessita és alguna cosa que posar-se a la boca
cada dia i intentar pagar les despeses bàsiques de la llar perquè el dia de
demà no hagin de viure en l’habitació d’algun parent gentil o sota un pont quan
ja s’han dilapidat totes les possibilitats.
El Vendrell és un dels pobles més tocats de Catalunya perquè tenim la sort
de liderar les pitjors llistes dels Principat com és la de l’atur amb un munt
de locals comercials lluint el cartellet de es lloga o es ven. ERO’s són més
nombrosos que el nombre d’usuaris de la “via del colesterol” que enllaça el
Vendrell amb Sant Salvador. Si sempre hem mostrat que un dels punts forts de la
nostra comarca són les comunicacions. Al final ens ha passat com el pare que te
6 fills amb superàvit i ha d’acabar de passar els seus darrers dies en una
residència perquè ningú el pot mantenir a casa. No és un mal final perquè
encara ha tingut sort. La majoria de baixpenedesencs no podran gaudir ni
d’aquesta possibilitat perquè s’hauria gastat els seus estalvis i el dels seus
fills en no sé quina cosa ( un dels misteris del Vendrell que alguns han
volgut), però que ha tret ben poc per a la col·lectivitat.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 2 de novembre del 2012
