La veu del poble

La veu del poble

divendres, 16 de novembre de 2012

Honestedat


 
En la vigília de la diada de Tots Sants, la Liliana V. Calmet i un servidor vàrem decidir convidar al programa Pas de Vianants de Ràdio el Vendrell en reemissió per Bellvei Ràdio a Joan Maria Selva, gerent de la Funerària Selva del Vendrell. Una empresa que ofereix els seus serveis a la majoria de municipis de la comarca i altres de limítrofes. Durant els 50 minuts d’entrevista ens va fer cinc cèntims de tot aquest món al voltant de la mort amb la inclusió de divertides anècdotes dels seus 41 anys al capdavant d’aquesta empresa que està posant a punt un crematori per evitar que la gent hagi d’anar a Reus o Tarragona a incinerar els seus difunts. En tota persona, i com no en una entrevista sempre hi ha una paraula, una anècdota que podria ser el titular o el resum de tot plegat. Aquest cop la paraula que va brillar sobre la resta va ser honestedat, referint-se a una de les qualitats per tirar endavant aquest negoci i ajudar a superar aquests moments durs de la vida en el que tots hi estem exposats. Primer de tot hem de refrescar una mica la nostra memòria perquè amb l’abús d’alguns termes mediàtics que es fa en alguns mitjans de comunicació hem de veure primer de tot de què parlem. Per això recuperem íntegrament la definició d’aquest mot de Viquipèdia (l’Enciclòpèdia Lliure). “L'honestedat és un valor humà consistent a comportar-se amb coherència i sinceritat amb un mateix i d'acord amb els valors de la veritat i la justícia. L'honestedat pot entendre's com a un respecte a la veritat en relació amb el món, els fets i les persones. Per a d'altres, l'honestedat implica la relació entre el subjecte i els altres, a més de la del subjecte amb sí mateix. Sentiment de seguretat i tranquil·litat personal al no sentir-se superior a ningú i percebre allò bo dels demés, així com conduir-se per les normes i valors. No sempre som conscients del grau d'honestedat o deshonestedat dels nostres actes, ja que l'autoengany fa que perdem la perspectiva respecte a l'honestedat dels propis actes, obviant les visions que haguéssin pogut canviar la nostra decisió”.
Tenim aquí davant una definició força entenedora i clara per a tothom. Aquest tret no és que s’hagi inventat fa quatre dies, ni sigui un anglicisme que el català ha integrat en el seu vocabulari. Aquest terme el trobem ja en els nostres orígens culturals com és el llatí i el grec i com no l’àrab. Aquest darrer ha estat molt important en la configuració del nostre món actual encara que no s’hagi volgut reconèixer del tot el seu valor real i només ens apareix com una aspecte curiós de la nostra història.
En el món del marketing i de la cultura de la imatge l’honestedat ha quedat enrere. Ara el que és porta és una verborrea i un ús i un abús de paraules ambigües sense un clar sentit que segurament ni els seus usuaris coneixen en realitat però queda molt bé davant els oients vestir-se amb aquests adjectius que omplen la nevera de recursos buits, però continua estant mancada d’idees i sense mostrar una voluntat real de canvi.
Ens hem anat acostumant a escoltar adjectius com sostenible. En realitat aquest terme defineix un subjecte que se sosté. Hi ha moltes coses avui en dia que es poden sostenir com un penjador en una barra de ferro, un abric en un penjador i tants altres. Però si ens atrevim a extrapolar el seu significat en un escenari més virtual correm un seriós perill de relliscar. La societat actual en la seva definició genèrica és insostenible des del punt de vista del medi ambient i de la seva preservació com a espècie humana tenint en compte la destrucció del nostre habitat que ja ens mostra prou avisos. La pujada del nivell del mar, moltes malalties que cada dia són més freqüents en la nostra espècie com  les al·lèrgies al pol·len o a alguns productes naturals, entre moltes d’altres. Ja no se’ns fa estrany que puguem menjar castanyes i panellets amb màniga curta quan fa pocs anys havíem d’anar amb jersei i coll alt.
Si ho concretem en el dia a dia més proper aquesta insostenibilitat manifesta la podem veure en els nostres manaires que ens han fet viure fins ara per sobre de les nostres possibilitats. Ara ens diuen que en realitat ens volien fer un gran favor al no fer-nos pagar fins ara el preu de cost real. Ara, quan estem vivint el pitjor moment, ens tocarà abonar el que els polítics van decidir estalviar-nos, però ara ens diuen que havien estat massa bons amb nosaltres. Jo només demano honestedat als polítics i similars que encara que aquesta paraula rimi amb sostenibilitat és molt més necessària per no acabar de perdre la mínima confiança vigent amb la classe dirigent. A partir d’aquí tot són mentides i embolics. Danys col·laterals imprevisibles. 
Article publicat el 16 de novembre del 2012 al Diari del Baix Penedès.