Fa més d'un mes que no anava al cinema. L'aspecte de les Matas es de ciutat fantasma amb serveis mínims. No hi havia gairebé ningú ni dins ni fora. A la sala només erem dues persones. Al cinema només he vist la noia que ho venia tot. Jo no crec que duri gaire aquestes multisales. Ara estàvem acostumats que a cada ciutat hi havia un o dos multicinemes i la cosa crec que sinó millora ràpidament tancaran pel seu propi pes. La gent ja no va al cine. Entre les descàrregues i internet s'ho han acabat de carregar. Avui tocava una peli feta aquí amb una història d'aquí com és la del Fenix 11*23. La història d'un nen de 14 anys acusat de terrorimes per demanar a una empresa que etiquetes també en català. Una cosa absurda unida a unes circumstàncies polítiques gens propícies a la seva gesta. M'ha agradat molt per la senzillesa i efectivitat de la trama, per la gran actuació dels personatges i pels ideals que amaga al seu darrera. Jo l'aconsello a tothom i més en aquests moments de divagacions i idees poc clares. Si realment és vol fer alguna cosa primer t'ho has de creure i després ja en parlarem.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada