La veu del poble

La veu del poble

divendres, 9 de novembre de 2012

El model Baix Penedès


 
En aquestes eleccions al Parlament de Catalunya hi ha un nombre migrat de baixpenedesencs que es presenten dins les diferents llistes electorals per optar a un escó al recinte del Parc de la Ciutadella. Tot i que el Vendrell és el tercer municipi de la demarcació de Tarragona e nombre d’habitants el seu pes en les diferents candidatures no està al nivell que es mereix. Una centralisme al voltant de Tarragona i Reus i una comarca on els principals partits no han perdut un minut en buscar cares noves. Molts dels polítics de la comarca en diferents àmbits han confós aquest acte de servei públic com un treball vitalici prescindint de buscar dofins que el dia de demà els puguin substituir en aquesta concreció de la sobirania popular.
Els principals partits que han remenat les cireres a la comarca dins aquesta democràcia amb vestits de partidocràcia han estat CDC, PP, PSC i ERC d’una forma residual i fonamentat en personatges atípics que han utilitzat un partit com a cobertura per un projecte quasi familiar. Hem de tenir en compte la presència d’alguns partits independents que han governat a l’estil de petit reietó de torn amb poques vistes sense que la seva estratègia sigui extrapolable a altres localitats.
Davant aquesta migrada representació del Baix Penedès que podem trobar al Parlament hem d’intentar buscar tot allò que la nostra comarca pot exportar a la resta del Principat. Abans d’exposar les nostres potencialitats més exportables hem de tenir en compte que qui remena ara per les cireres en aquest país és Alemanya i França i una mica Espanya. En les poques coses que Catalunya tenim un cert poder aquest es centra en el Govern presidit des del Palau de la Generalitat. Els parlamentaris s’encarreguen d’elaborar i aprovar lleis i controlar el Govern entre altres coses. El seu funcionament intern està marcat clarament per la disciplina de vot. Quan tots els parlamentaris han de votar seguint la disciplina de vot que marca les sigles la riquesa de la varietat dins d’una formació se’n va en orris. Si algú gosa trencar el que diuen els de dalt corre perill seriós que li amarguin l’existència i el facin fora fins i tot del partit. Llavors, segons aquests mètodes és igual que hi hagi 135 parlamentaris com una 15 perquè a l’hora de la veritat serà el mateix. Una despesa menys. En totes les formacions hi ha els que ocupen les posicions privilegiades i de tant en tant surten a la palestra. A la resta, si surten un cop durant tota la legislatura ja es poden considerar  valorats i afortunats. L’efecte es pot extrapolar a les diferents comissions la cosa es pot extrapolar
Tornant al tema d’aquest article, la nostra comarca pot ensenyar a la resta de Catalunya com tot i gaudir d’una situació privilegiada entre el mar i la muntanya, ser un nus de comunicacions entre el nord i el sud i l’est i l’oest, tot i estar a cavall entre Tarragona i Barcelona tot i... ens hem quedat amb les capses.  No hem estat capaços de treure partida a tots aquests avantatges amb que partíem en un principi. Un Baix Penedès amb les tres principals municipis arran de la costa amb un graus d’endeutament  públic que ens situen en els primers llocs d’aquest rànquing perillós  a nivell català i alguns fins i tot estatal. La resta de municipis del interior van fent el seu dia a dia sense gaire soroll i intentant mantenir el tipus sortejant els presumptes riscs i aventures perilloses. Ni els uns ni els altres, tot i pertànyer a la nostra mateixa comarca, han tingut gaires ganes de treballar per una comarca única amb una planificació del territori en aquest nivell. Només cal veure un polígon industrial al costat del del poble del costat. Si aquests espais dedicats a empreses i indústries gaudissin d’una bona salut no hi hauria cap problema, però la situació és totalment el contrari. Per això sorgeix la nostra preocupació. Tot això ens permet situar-nos en les taxes d’atur més altes de Catalunya i de fracàs escolar. Unes dades que estarem molts anys per superar amb moltes tragèdies personals pel mig. Tenim una comarca que pel fet d’estar ben comunicada ens obliga a haver d’esperar una hora per anar a Barcelona en tren o a pagar un preu extraordinari per anar a Barcelona per la costa.
A l’estiu, si mirem les dades veurem que són moltes les persones que ens visiten amb una carmanyola i una nevera, però tothom es queixa que no entren diners. Ara estem descobrint que en els darrers anys hem convertit aquesta comarca en una “low cost” i ara tenim molts pisos buits i pocs recursos laborals per poder viure en aquesta joia territorial de Catalunya. Esperem que aquest model baixpenedes “happy” no l’exportem a Catalunya. És un model totalment insostenible i que no porta enlloc. Jo em quedo amb un Baix Camp o Garraf o Alt Penedès, però el problema és que visc al Vendrell A veure si ens els nostres representants al Parc de la Ciutadella aprenen d’altres llocs i ho apliquen aquí.
Article publicat el 9 de novembre al Diari del Baix Penedès.