dijous, 15 de juny de 2017

Passat i futur, però qui s’atreveix amb el present?




Hi ha dues maneres d’actuar quan els polítics no saben què fer per solucionar un problema o tirar endavant una situació. La primera actitud és convocar a la gent en processos participatius i esperar quin resultat dóna al final. A vegades la cosa ja està mig manegada des d’un bon principi i l’únic camí és anar seguint la pista fins arribar al final esperat per tothom. Hi ha moltes maneres de dirigir aquest procés cap a un fi predeterminat. Tots els qui participen en aquesta aventura es creuen que ells ho han aconseguit per propi peu, però si analitzes el procés veus que hi ha moltes engrunes que et porten a trobar el camí establert.
Altres vegades, la cosa és més honesta i llavors tothom comença de zero real i no hi ha cap previsió per arribar a un punt o altre del mapa. Tot està obert i depèn de la gent i dels líders de grup i del procés s’arriba a un lloc que prèviament tots desconeixien.
L’altre sistema per actuar és començar a fer estudis, plans, dissenys, programes i altres termes similars per al futur. Sempre hi ha una empresa que s’encarrega de portar la batuta per saber per on s’ha d’anar.
Evidentment aquesta comarca, com la resta, és una gran especialista en aquest mètode per treballar de cara al futur. Al cap d’un temps aconsegueix un cd, un  llibre, un pen amb un estudi molt aconseguit sobre el passat, present i futur de la comarca. Una cosa molt digna. Curiosament aquests estudis s’acostumen a fer una mica abans de les eleccions municipals i serveix una mica de fons d’inspiració per anar elaborant el programa electoral. Què és el que el poble o la comarca necessita? Llavors el polític de torn puja a la tarima i ofereix amb un discurs llarg i elaborat farcit de metàfores innecessàries tot allò que l’estudi demostra que manca a la comarca amb la col·laboració d’alguns dels seus habitants il·lustres.
Tot això està molt bé, perquè tenim el marc de la pel·lícula, els directors, els extres, els encarregats de l’enllumenat, però ens fa falta una cosa els protagonistes de tot plegat. Qui tirarà endavant aquest procés? Necessitem empresaris que vinguin a casa nostra i pugin comprovar in situ aquestes meravelles que tenim, aquestes potencialitats infinites que amaguen aquí en aquest petit territori. Però quan aquests protagonistes d’aquesta futura reactivació econòmica del territori vegin ben clar que aquí tenim polígons industrials ben comunicats, amb fibra òptica i una xarxa de subministraments més que suficient per a les seves necessitats. També tenim gent prou preparada que pot anar a treballar en aquestes noves empreses. Evidentment no ens falta un teixit industrial i comercial que doni suport a l’empresa.
El més important que necessita segons quin negoci és que aquí també hi hagi un mercat potencial que faci rendible la inversió realitzada en la seva empresa. Aquest és un dels problemes que tenim.
El poder adquisitiu d’aquesta comarca és de les més baixes de Catalunya, per tant segons quines propostes potser una mica més difícil que s’introdueixin perquè no hi ha mercat. Si que es pot fer com a ha demostrat alguna supermercat que recentment s’ha establert a casa nostra, però la cosa és molt arriscada perquè aquesta franja ja està ocupat.

Els únics beneficiats d’aquests plans de futur que ens volen implantar són les empreses que portem a terme aquest treball d’investigació i planificació sobre el paper perquè al final en la gran majoria de casos queden en un calaix o en el disc dur d’un ordinador, però la cosa no passa d’aquí. No cal dissenyar plans de futur per aquí vint anys. Hem de treballar el dia a dia ajudant a les empreses i comerços de la zona a aguantar i a què puguin ampliar el seu negoci i donar feina perquè la gent no hagi de marxar fora. No ens cal destruir més paisatges amb grans centres de logística que contractin a quatre persones per portar el toro, potser millor que potenciem les nostres empreses vinícoles perquè puguin ampliar les seves explotacions i conservar el nostre passat agrícola.