El que tinc comprovat és que el comerç tradicional en temps de crisi va perdent. A canvi augmenten els xinos, grans superfícies i altres establiments on les ofertes i la cosa clara: una bossa amb carn em costa tant i punt. Això és el metge ja preparat per vendre. Les converses de carnisseria i aviat les de peixateria van desapareixent. Tot en bosses i ben claret. Esperem que la cosa no vagi per aquí, però no sé que em diu que si que hi va. Que podrem fer?
2 comentaris:
Cal reflexió des de dins pel comerç tradicional, creure que l'atenció personalitzada no és l'únic que es pot oferir, es pot super especialitzar l'oferta, oferir degustacions sobre noves entrades de referencies, receptes senzilles i a la vegades innovadores amb fullets, decoració del establiments representant la identitat del lloc, i per d'amunt de tot oferir qualitat garantida, bona matèria prima amb denominació d'origen..., sortit d'aigües, vinagres de totes menes, espècies, cruixents, foies...hi ha un ventall immens i molt atractiu, productes semi-elaborats..., pel comerç de sempre no està tot perdut!
Encapsular.. és la tendència de la societat actual...
Publica un comentari