Els comerciants de la Platja de Calafell estan en peu de guerra en contra del decret de l'alcalde que no els deixa posar mostres al carrer. Jo no ho entenc. En canvi si que deixa posar taules i cadires al passeig. Potser la diferència és que uns paguen i els altres no. Llavors l'alcalde hauria de dir, per treure un artilugi d'aquests tants euros. Llavors tot arreglat, però jo crec que parlant la gent s'enten. Si es fa un abús s'ha de corretgir, però hem passat d'una punta a una altra. A veure com evoluciona la cosa. Aquest cap de setmana estava a tope Calafell.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dilluns 4 de maig de 2009
Els comerciants de la Platja de Calafell en peu de guerra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
N'hi ha que diuen que el carrer és de tothom, no solament dels comerciants.
Què passaria si tu posessis davant de casa -al mig del carrer- un parasol, una tauleta i unes cadires per fer el vermut amb la família i els amics coincidint amb un cap de setmana?
Pot ser que pagar l'IBI et doni dret sobre l'ocupació de la via pública?
Quan fas obres a casa i ocupes espai amb un "container" per deixar-hi la runa, pagues per tenir-lo davant de casa i ocupar un tros.
Veritablement, la mesura porta inclosa una forta controvèrsia. Veurem com evoluciona.
No hi ha crisi? Doncs fomentem el petit comerç i no li posem traves...
Publica un comentari