Al Vendrell necessitem que algú inventi els carrers cremallera. Hi ha un seguit de carrers que un any i l'altre també veuen que hi fan una rasa i un altre cop i tornen així anar fent. Ja sé que és una manera democràtica de donar vida a la gent que obre i tanca. Però hem de ser valents i crear el carrer cremallera. Seria un carrer amb una mena de cremallera al mig que cada cop que s'hagues d'obrir doncs estires amunt i avall, fas i ja està. Potser la seva implantació seria cara pero no veus els diners que ens estalviaríem amb el temps. A veure qui s'anima
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimecres 13 de maig de 2009
El Vendrell necessita els "carrers cremallera"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Bon acudit..., tens raó, tot sovint pe motius familiars, vinc al Vendrell, i renoi, es ben veritat, vaja tomb em de donar ara, tant per anar com per tornar...
;-)
La veritat és que seríeu ben originals... :)
Publica un comentari