La Matarranya, no només per desconectar.

Cansat de la rutina del cap dels caps de setmana, aquest varem decidir marxar amb la Marta, l'Alfredo, la Montse, servidor i la dona a la Matarranya. Ens ho hem passat molt bé. Hem conegut de prop Vallderoures, la Fresneda, i Beceite. Allí la gent és molt diferent a la vida que hem anat fent nosaltres. Tot és molt més tranquil. Hi ha pocs cotxes, per les carreteres. No he vist ni un sol senyal de radar que tan acostumats estem a les nostres carreteres. Hi un urbanisme sostenible que és relatiu dins el seu municipi. no com aquí que ens hem passat de fer casetes i ara trobem el qeu trobem. La gent parla català al carrer. És un lloc que pertany a Terol i ja voldria el Vendrell tenir el nivell de català al carrer que hi ha allí. Tot és més racional. A vegades va ver recuperar una mica el sentit a la vida i tornar a descobrir la bona companyia i aquestes coses que a vegades la vida ens passa per alt. Us ho recomano, no tan sols per deconnectar sinó per viure el ser humà en un dosis més racional i sincera que la que ens trobem molts cops per aquí. Gràcies per haver-ho demostrat en dos simples dies que hem passat entre vosaltres