He de reconèixer que el Zapatero a Madrid fins i tot em queia bé, però ja porto uns dies que cada dia estic més a prop d'un acudit que avui m'han explicat al jacuzzi. Anava un dia Zapatero perdut pel món i es troba a Jaimito i li diu: Escolta, tu ets els dels contes? Diu no Jose Luis, jo sóc els dels acudits, els dels contes ets tu, Zapatero. Aquest darrer li respon, uff¡ ja m'havia liat un altre cop. Tenim un president cada dia menys creible i ja no saps si mires amb ell o és que t'agrada perquè és la rèplica del del Polònia. A veure que passa amb tot plegat. La veritat que pel tema de la crisis no han fet gran cosa i tard i malament. Tots sabem qui mana en aquest país i val més estar a Endesa que anar de president víctima dels poders fàctics que aquests només surten a la secció d'economia i no sempre.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dijous 14 de maig de 2009
Jaimito i Zapatero, enre un acudit i la dura realitat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Comparteixo el teu pensament!, però al horitzó no veig cap rostre ferm com alternativa nacional ...!
Publica un comentari