Un Nadal versió baixpenedesenca

Un xicot altiu anomenat Ere modern, exquisit, selecte i formós buscava parella a través dels anuncis de l’oficina pública de col·locació de la seva localitat. Estava interessant en una relació temporal i intensa amb qualsevol pubilla que volgués emocions noves, intenses i sense aturador. En aquests designis que per casualitats de la vida va conèixer una pubilla poderosa, provinent de casa bona i amb molts nuvis que la rondaven dia i nit. El seu nom com tots vosaltres ja heu descobert era Crisi. Parlava molts idiomes i tot que molts cops havia estat reclosa en algun indret perdut, quan sorgia ho feia amb molta energia i empenta. Ningú podria oposar-se als seus designis, voluntats i manies. El seu amor frenètic va ser ràpid i intens. En els primers compassos de la nova parella semblava que el marit portés les regnes de la casa, però ben aviat i quasi sense adonar-se’n va ser ella qui controlava la situació. L’Ere es va anar diluint com un terròs de sucre dins el nucli familiar. El pobre xicot va perdre totes les carteres del poder familiar. Ja només era el responsable de treure cada vegada la brossa al carrer perquè el camió se l’emportés i amb temps limitat. No tenia gaires competències més. Reduït a la mínima versió del poder.

La parella casada per un regidor qualsevol d’un poble qualsevol va trobar ben aviat també el fruit del seu amor. Una nena una mica escanyolida i de poc pes va veure la llum enmig d’un gran hospital comarcal, sense personal perquè no hi havia partida per contractar més personal sanitari. La fundació privada que portava la gestió davant la retallada de pressupost per part del govern va decidir donar un cop de tisores dràstic els seus costs intentant que el negoci sanitari no se’ls anés en orris Si havia algú del personal sanitari de baixa o gaudint de les seves vacances, la resta de companys havien de cobrir la tasca d’aquesta persona perquè els usuaris o clients no notessin aquesta manifesta manca de personal.

En aquest espai immaculat i tranquil, la nit del 25 de desembre va néixer aquesta, la nostra protagonista. Un nom modern que encara no tenia ni sant ni màrtir que li donés una posició destacada en el santoral en el calendari. Al seu voltant, en els primers moments va viure moltes carències, però es va anant sortint endavant amb empenta i amb l’ajuda inestimable dels seus pares que amb pocs recursos van fer-li costat en tot moment.

Aquella freda nit, als seus voltants, hi havia resistien un parell de calefactors endollats per trencar la gebror de la nit. Tot estava preparat per mantenir la despesa mínima en calefacció. Un privilegi que només es mantenia en els llocs i en el moment que eren estrictament necessaris. Un parell de zeladors i una llevadora d’origen oriental am diccionari incorporat es van encarregar dels primers moments del part. Tot seguit i avisada pels serveis d’urgència va arribar a l’hospital una ambulància amb la seva sirena com si fos un estel de Nadal que anunciava la bonanova. En el seu interior venia el metge que havia estat rescatat d’un hospital més gran de la capital. Aquella llum va il·luminar tot el camí des de la capital fins a aquest petit hospital de comarca. De mica en mica, tots els veïns es van congregar en aquest centre sanitari. Ben aviat el seu pàrquing va quedar col·lapsat per aquesta congregació de cotxes. Els més lents van haver de deixar el vehicle a la part muntanyosa de la zona. Els Mossos i policia muncipal també es van voler afegir a la festa, preparant controls d’alcoholèmia i de cinturó de seguretat. Una munió de llums de colors blaves il·luminaven el cel. En l’epicentre de l’escena els pares comentaven la jugada. Si hagues estat nen li haguessim dit Estatut, però al ser nena van preferir Recessió. Esperem que ben aviat es faci gran i marxi ben lluny de les nostres vides fins que desaparegui de la nostra comarca per deixar pas a l’optimisme i el creixement. Mentrestant això passa molt Bones Festes a tothom i un venturós 2010.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 24 de desembre del 2009