La crisi del totxo actual és una mica com la de la fil·loxera de finals del XIX. Mentre a França ja atacava aquí anàvem plantant ceps fins que va arribar un dia que ens varem quedar amb el cul enlaire. Varem estar uns 15 anys per recuperar-nos. Esperem que ara no estem tants. Però hi ha molts paral·lelismes entre una cosa i una altra.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimecres 14 de juliol de 2010
Els símils entre la crisi del totxo i la de la fil·loxera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Publica un comentari