A mi no m'agrada el futbol, pero hi ha coses que no es poden obvia. Aquesta selecció és el Barça en samarreta que no és la seva entrenats per un que ho havia estat del Madrid. Una cosa que agrada a tothom i és una forma que les coses ben fetes vinguin d'on vinguin poden triomfar i tothom està content. És un exemple d'integració interautonòmica.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dilluns 12 de juliol de 2010
La selecció, un exemple d'integració autonòmica.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Jo penso que es va guanyar perquè en essència hi havien els valors del “Pep” i la rauxa de la Masia,i això va ser que l'equip fos un exemple de cohesió.
Publica un comentari