Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 9 de juliol del 2010

Per tots els Oriols del Vendrell

Fa molts dies que l’Oriol ho té tot controlat per aquesta setmana que finalment ja ha arribat. Ha anat a buscar subvencions públiques i també ha trucat a les portes de molts negocis privats per fer realitat un any més la festa del seu barri. En honor a la veritat, s’ha de dir que ja no viu allí. Per coses de la vida ha anat a parar a una altra zona del Vendrell on també hi participa buscant gent pel sopar de veïns en aquesta setmana atapeïda de festetjos. Però el barri que li té el cor robat és aquell on va néixer. Des de petit amb els seus amics hi deixen moltes hores i fins i tot diners per tenir-ho tot a punt pel gran dia. Molts dels seus companys i amics de la tendra infància també han anat a viure a altres punts de la geografia local, però sempre es tornen a trobar en aquestes dates tan esperades per donar vida i color al seu barri.
L’Oriol no li agrada gens ser el protagonista. És una persona molt treballadora i més aviat discreta que ha cregut sempre en el seu barri i des de l’anonimat ha fet que tot tiri endavant. La gent el coneix com el “Presi”, però la veritat és que aquest nom només l’incentiva a posar-hi més ganes i mirar amb més cura que no falli cap detall. Ell té clar que cadascú ja sap el seu paper que fa anys que realitza i no calen grans decisions, només que entre tots s’ha de fer un any més el que sempre s’ha fet pel seus veïns i resta de gent que es vulgui afegir a la festa.
Fa un parell de setmanes que dorm molt poc per les nits per tenir-ho tot en ordre i surti el millor possible. No només participarà durament en les festes que ell organitza, intentarà deixar-se veure per la resta de barriades del municipi. Sempre ha tingut molt clar que entre tots s’han d’ajudar per donar cos i sentit a aquestes cites de principis de juliol que és una de les més autèntiques de la vila. Allí on hi ha més caliu encara que sigui entre setmana. Molts des seus seguidors més d’una nit ni tant sols ha aclucat l’ull.
Ell pensa en els grans, en els joves, en els més petits, en els amants del rock i en aquells que prefereixen moure’s als ritmes de les melodies dels anys 60. Sap que en un barri hi ha de tot i per a tots els gustos, per això vetlla perquè tothom tingui el seu acte dedicat. Tothom suma.
El nostre protagonista d’avui va a missa en aquelles celebracions on no hi pot faltar, però ell sap que tot anirà bé i que no plourà perquè aquest fenomen li podria esguerrar tot el que fa setmanes que està elaborant meticulosament. No cal posar espelmes a ningú. Ni fer res estrany. Només cal esperar. Mai ha passat res, doncs no cal cridar al mal temps.
En aquesta festa ha implicat a tots els seus amics i parents perquè hi col·laborin. Perquè tothom hi posi el seu granet de sorra. Cadascú hi participa en la mesura del possible, pintant, tirant coets o servint cerveses a la barra. Segons la disponibilitat i els horaris de la persona. Ningú se sent obligat a participar. Simplement li obre les portes del barri. L explica el qui hi ha. Al cap de no res, el nou fitxatge sempre es decanta per allò que més li escau. Sempre de bon rotllo, sense forçar ningú a res. S’ha de deixar fer que les persones es vagin situant soles dins l’ampli ventall que ofereix participar en una festa del barri.
El dia següent que tot hagi sortit rodó, anirà a prendre alguna cosa amb els amics i es parlarà d’aquelles coses que es poden millorar per l’any que ve. Allò que es pot anar polint, escoltant totes les parts que hi diguin la seva.
A vegades li he dit perquè no es passava a la Comissió de Festes del Vendrell i m’ha dit que ell el que més s’estima és el seu barri perquè allí estan els seus amics de veritat i realment ho viu tot molt de prop. Allí és on gaudeix pot gaudir de veritat de tot aquest món de la festa..
Aquest és l’Oriol. Una persona senzilla que no ha volgut ni figurar ni com el seu nom real, però per donar més pistes sobre la seva identitat real, la gent el coneix com l’home de la Montse. Una parella que ha fet i fa ,farà molt pel seu poble amb aquesta senzillesa i treball constant i silenciós que els caracteritza. Per vosaltres dos i per tots aquells Oriols i Montses que aquesta setmana és la vostra festa gran i per fer-la possible per tots aquells que ens hi hem afegit després.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 9 de juliol del 2010