La veu del poble

La veu del poble

divendres, 30 de juliol de 2010

Un cap de setmana màgic amb els Laxen i l'OCE a la Lira


Hem deixat enrera un gran cap de setmana musicalment parlant. El Vendrell vivia una experiència original, única i esperem que no sigui irrepetible. Després de quasi mig any de treball constant, d’anar lligant caps, assajos, adaptació de partitures i de cuidar cada detall era l’hora de la veritat. La Lira del Vendrell (Teatre Àngel Guimerà) del carrer Sant Jordi es va omplir de gom a gom en aquesta cita ineludible per als seguidors dels Laxen i dels amants de la bona música. Tres dies, dues nits i una tarda que van registrar un ple absolut. Una aposta incerta, però que a mesura que s’acostava el dia, els seus responsables anaven veient que seria un gran èxit. Realment la gent va respondre. Més de 1.200 persones es van acostar a provar aquesta combinació explosiva entre, Lax’N’Busto, Orquestra de Cambra de l’Empordà i on també s’hi van afegir el Cor Joves Veus i el Cor Zóngora. Una aposta que va venir de la mà del CIT del Vendrell i del seu president el Juanjo Espina que hi ha posat molt de la seva part perquè tot això fos realitat. En els tres concerts els músics li han agraït en noms i cognoms aquesta gosadia amb un final exquisit. Han tingut el detall de dedicar-li una de les peces històriques de la formació vendrellenca “Vas tot sol” que il·lustra molt bé tot el trajecte recorregut fins arribar a aquest moment àlgid i tan esperat.
Parlar de concert és parlar de sensacions, emocions, records, vivències, passat, present i també futur. Un cita obligada que no es pot explicar en paraules perquè el més fàcil és que ens quedéssim curt per descriure l’energia i sensacions que es donaven en aquesta sala remodelada del carrer Sant Jordi. Moltes coses per resumir en paraules. La combinació és perfecte amb un Joan Albert Amargós i Josep Maria Duran que han sabut treure el màxim suc a la proposta. Una orquestra que sonava genial i uns Laxen que es trobaven vivint en un somni i aportant el màxim de la seva ciència i experiència en el món de la música. Temes antics que feia anys que no sonaven com “No sé pas com” i altres que ni han sonat gaire com “Fum”amb temes nous. Al final no hi ha faltat la contribució dels Laxen a la restauració de l’orgue amb la cançó, “Instants”, creada especialment per aquest esdeveniment. Les dues corals amb aquesta peça van posar la cirereta a tot aquest gran espectacle. Tot junt ben barrejat i ben dosificat perquè l’orquestra li dones el seu toc especial. Esperem que altres ciutats en puguin gaudir en directe de tot aquest espectacle que ha vist la primera llum al Vendrell gràcies a l’esforç del Centre d’Iniciatives i Turisme que ha apostat per aquest muntatge original que ha tingut un gran ressò arreu.. La televisió del Vendrell es va encarregar d’enregistrar el concert de diumenge. Esperem que ben aviat el puguem tenir a les botigues en format cd i/0 dvd. A part del valor seu contingut a moltes persones els portarà un record molt especial. La meva cordial felicitació al Juanjo Espina i al CIT per fer realitat un somni que molt possiblement arribarà a altres ciutats. La veritat és que 25 euros o 20 euros si eres soci del CIT era un preu que semblava car a primera vista, però al veure tot el muntatge resultava molt econòmic per tota la gent que hi ha estat implicada.
Abans d’acabar, vull fer un petit comentari de le Casino que divendres feien el seu tercer concert en un bar de l’Eden Park. Una formació amb alguns músics que ha passat per altres propostes de la comarca que se’n parlarà en la propera tardor. Pop, rock de qualitat per aquells que busquen un estil diferent entre la nova fornada de grups baixpenedesencs. Un cap de setmana intens que dóna pas a la Festa Major del Vendrell. No us perdeu Huecco, prometia. Los Suaves, la veritat és que encara viuen del seu passat. Un grup llegendari que pot servir més que res per recordar velles glòries del rock estatal sense valor afegit.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 30 de juliol del 2010