Una de les coses interessants de la condició humana és el mimetisme. Un fa una cosa i els altres el segueixen directament sense més preàmbuls. L'altre dia una dona va comprar un xut a la botiga que ja estava a punt de tancar i el tenia amagat sota una safata però es veia per una punta. Les cinc següents persones també van comprar un altre xut veien com el primer se l'emportava. Es pura qüestió de mimetisme. Això el Mag Lari ho té molt estudiat perquè en les seves actuacions sempre beu aigua. Tu sempre et queda la sensació que tens set i al sortir el primer que fas és veure aigua. Realment som així de simples o complicats.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dijous 22 de setembre de 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
señor casellas, las neuronas espejo hacen que las emociones, vibraciones o como quieras llamarle de otras personas, te afecten. Por eso hay personas con las que estás a gusto, te sientes bien y eres feliz.
un/a lector/a loco/a
Publica un comentari