La darrera peli d'Almodolvar és rara, però s'ha de veure. És una proposta diferent a totes les darreres i no té res a veure amb les seves inicials. Són d'aquestes pelis que o t'agraden molt o et sembla que t'han pres el pèl. A mi la veritat em va agradar. Reconec que durant molta estona m'estava plantejant el dilema sobre el tema de la peli, però de mica en mica ho vas entenent una mica tot. El director es permet el luxe d'anar i venir amb el temps com li dóna la gana. Un gran paper del Banderas. Molta de la gent que erem al cine, en sessió golfa al Vendrell costa, 4,90 euros, al final de la sessió deia que no li va agradar. No llegeixis cap crítica. Si la vols anar a veure. Ves-hi. No et deixa indiferent.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
diumenge 4 de setembre de 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
señor casellas,
con su uso de comas y no-parentesis me cuesta entenderle
un lector encantador
Publica un comentari