Avui per la Diada he penjat la bandera al balcó, al carrer on visc n'hi havia un parell o tres només. No he anat a cap acte que es fan per a l'ocasió, però veig que la cosa segueix com els altres anys. Avui defensem Catalunya i d'aquí poc o fa poc pactàvem amb els enimcs de Catalunya pel poder. Jo passo d'aquestes històries. Això és una cosa que es porta al cor i ja està. No té més i cadascú ho viu a la seva manera. Cada dia hauria de ser la Diada dins nostre i no fer el paripé un dia i ja està. Encara que més val un dia que mai.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
diumenge 11 de setembre de 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari