Tenia una amiga que li agradaben els nois alts amb melenes llargues i en plan penjats. Va tenir dos o tres novius semblans fins que al final es va casar amb un de baixet i calb. Jo li vaig dir: ara t'has enamorat de veritat. Molts cops ens guiem per imatges prestablertes que ens poden portar als nostres pares o germans o el que sigui, però ho fem perquè tenim una tendència curiosa a una imatge, però fins que la realitat no trenca això no trobem la realitat dels nostres sentiments.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimecres 28 de setembre de 2011
Realitats i imatges personals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
señor casellas, hoy la ha clavado. Es una tonteria decir que te gustan las mujeres rubias tipo modelo, porque al final si te enamoras de verdad te encanta aunque sea morena y gorda.
un/a lector/a enamorado/a
Hi estic d'acord, Miquel. Tens molta raó: molt sovint som esclaus de rols, modes, cultures, prejudicis imposats... És dificil deixar tot això arrere, però és l'única manera de no ofegar la nostra identitat com a individus.
Bufff, si és que la vida ja ho té, això!
Publica un comentari