Mirant el programa de festes d’estiu dels barris marítims del Vendrell vaig poder veure que hi ha més o menys el que hi havia els altres anys, però en versió reduïda. No hi falten els castells de focs, els balls, els concursos de pesca, l’animació infantil, la cultura popular i els àpats típics en format de sardinada, botifarrada i altres. La crisi no ens afecta de ple en ple. La nostra estratègia en comptes de suprimir actes i mantenir-ne alguns, consisteix en reduir pressupost en tot allò que sigui possible. Per exemple, si el castell de focs durava 15 minuts ara en dura 10. Si hi havia 8 músics a l’orquestra, ara ens busquem un duet que també serveix i la cosa funciona així. No cop més no ens atrevim a prendre grans decisions i políticament correctes anem retallant d’allà on podem intentant mantenir tota la programació, encara que sigui en nivells inferiors.
Aquesta opció fins aquí exposada és una manera d’entendre i d’actuar. Jo crec que ara el que toca és fer un replantejament general de moltes coses. Les crisis són ideals per arreglar les coses que no acaben de funcionar i fer un cop de cap. Alguns empresaris ben bé que han entès aquest missatge i tot i no tenir mals moments econòmics han fet una reestructuració a la plantilla de treballadors o de les seves condicions laborals.
Aquesta és la crisi que ens ha de servir per encarrilar aquest segle XXI que ja fa dies que ens acompanya. El model que tenim és caduc i a mesura que el temps passa no hi ha res que ens indiqui el contrari, per tant ja es hora d’actuar.
Em de posar fil a l’agulla a moltes coses des dels sistemes polítics actuals i els seus mètodes, passant per la normativa econòmica i urbanística sense oblidar els nostres costums i tradicions que no poden passar per alt d’aquesta mena de tsunami que lentament va arrasant tot el que troba al seu davant.
Pel que fa al Vendrell, des de Turismar, fins a Fira de Santa Teresa passant pel Mercat de plantes i Flors són coses que necessiten un canvi radical i en algun cas la seva eliminació en favor d’altres propostes més d’acord en els nous temps que corren. No podem seguir fent les coses amb el simple motiu de perquè sempre ho hem fet. Hi ha d’haver un canvi. Si al principi surt malament, ja ens aixecarem, però correm el perill de morir d’èxit com ens ha passat ja amb el Turismar que ha perdut totalment els seus objectius inicials i està en un situació indefinida sense rumb, ni ordre ni concert.
Al juny del 2010 els treballadors de l’empresa pública ja van patir unes retallades importants. Ara la cosa està aturada, però quan la màquina torni a començar a funcionar a mitjans de setembre hi poden haver altres sorpreses. Els rumors ja fa dies que s’escolten. Falta saber si es faran realitat o quedaran en això.
Els qui també haurien de posar de la seva part són els polítics. Aquests que tenen dos i tres càrrecs remunerats, només haurien de cobrar per un d’ells i no per tots com passa ara encara que després Hisenda els hi dóna també la seva sorpresa. Els àpats i tiberis que van a càrrec de la ciutadania anònima haurien d’anar a càrrec del sou personal del regidor que convida. La resta de treballadors ja mai hem gaudit d’aquests privilegis i els nostres representants també haurien de tenir aquest detall amb els seus votants i administrats. Evidentment els plens i les comissions informatives s’haurien de cobrar en el sistema del taximetre. A un preu per minut. No és el mateix està cinc minuts que mitja hora que tres o quatre hores debatent un tema. Aquí posaríem a prova l’enginy i la tasca dels nostres representants que buscarien noves mocions i propostes per debatre en el ple en benefici de la ciutadania.
Un altre dels temes que fan pena és l’estol de tríptics que et trobes en qualsevol administració pública. En els nous temps hi ha coses molt més econòmiques i sostenibles que omplir papers i papers amb qualsevol cosa que s’hi pugui ficar. Unifiquem criteris i fem els que s’hagin de fer i prou. No cal omplir per omplir en benefici de la ciutadania. Hi ha gent que van perdre el nord quan van saber que a Turismar no hi hauria castell de focs. Potser el que ens hem de plantejar si només deixem el castell de focs i abandonem la ja més que caduca Turismar.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 9 de setembre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada