Ara està de moda això dels mercats medievals. Jo penso com el Mèlich que és una mena de versió dels pessebres de Nadal. Tots són iguals perquè són unes poques empreses que els caps de setmana es dediquen a plantar-ho allà on els hi paguen per fer. Està bé, però vist uns vistos tots. La gràcia és que la gent del poble hi pugui participar i trenqui aquest clonisme que hi ha en aquest gremi.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
diumenge 4 de setembre de 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
si señor casellas, es otra pantomima disfrazada de tradición. En algunas ciudades les ha dado por disfrazarse de moros y cristianos y en otras se inventan otras tradiciones, da risa. La cuestión es hacer algo para entretener a la gente y fomentar el espíritu de pertenecer a algo. Las tradiciones son guays, si no las hay te las inventas. Así parece que el ayuntamiento hace algo.
un/a lector/a encantador/a
Publica un comentari