La veu del poble

La veu del poble

dijous, 1 de setembre de 2011

Les cartes oficials


Cada entitat pública té les seves competències més o menys marcades per la llei. Independentment de les simpaties polítiques que hi pugui haver en cada moment o de les problemàtiques que tot i dependre d’una administració afecten considerablement a una altra que no hi pot fer res, hem de respectar aquest repartiment del pastís del poder.
L’Ajuntament del Vendrell fa uns anys, pels motius que tots coneixem, es dedica a enviar peticions, suggerències i altres tipus de document en forma d’acord plenari sobre diferents qüestions en les que no té les mínimes competències. Es comporta com si fos un ciutadà molest amb l’administració del seu poble que li presenta instàncies mostrant el seu malestar. Evidentment, no cal ni que esperi resposta a la primera ni a la segona oportunitat. A base d’anar presionant al ministre o conseller de torn, potser aconseguirà una resposta que no té perquè solucionar-li els seus problemes. En aquesta fase ja li semblarà que l’administració es preocupa per ell. Si s’actua a la recerca d’una solució ja pot estar ben content perquè ha superat amb èxit totes les fases d’aquest farregós procediment administratiu.
Els municipis no tenen competències en immigració. Això és la realitat pura i dura. Pot agradar o no, però és el que hi ha. Els principals partits han de pressionar a les altes instàncies perquè això canviï, però a dia d’avui les coses són així. Si que es poden canviar, però això també requereix un procediment lent.
Suposo que els diferents ministeris de Madrid i Catalunya en altres qüestions han de tenir el nostre municipi ben ubicat en les seves bases de dades arran de les diferents cartes als reis que els hi anem enviant de tant en tant per mostrar la nostra voluntat de millorar una sèrie de coses que cauen lluny del nostre poder.
De tant en tant, no està gens malament fer aquest tipus de cartes per veure si cau alguna cosa com quan el nen un cop a l’any demana a Ses Magestats d’Orient uns regals pel dia 6 de gener quan es lleva
Aquest tipus de debats en realitat són cortines de fum per no veure la realitat que si que depèn de nosaltres i tenim competències i eines per modificar-la. Sobre el tema pressupost per portar-ho a terme és un altre assumpte que almenys sempre es discutible. El tema estrella dels plenaris són els pressupostos anuals que han de regir les bases de la gestió municipal. Els debats sobre aquest tema es converteixen sobre una mena de partida de tennis amb números i dades segons els diferents interessos presents en la sala de sessions. Un dels elements més vulnerables i més manipulables són els números que es poden fer anar com vulguis al servei dels interessos de cadascú. És molt difícil entendre aquest dinerari quan un partit li pregunta pel nom i cognoms i l’altre li respon on té la residència oficial.
Però a banda d’aquest tema que els polítics ja pretenen que sigui confús per posar-hi cullerada hi ha molts altres temes que afecten a la localitat i que massa cops queden fora dels debats plenaris.
Estem en una de les comarques amb més atur de Catalunya, amb una xarxa sanitària col·lapsada sense que hi hagi hagut encara les retallades, amb uns carrers estrets que fan pena, amb un comerç local que no s’aixeca, amb un nivell social preocupant d’inseguretat ciutadana actualitzada cada cop que vas a comprar perquè aquí vivim, oficialment, en un món quasi feliç a cop de festes majors. Aquests i altres temes són els que en realitat preocupen. Però des de que vàrem trobar els immigrants com la solució a tots els nostres problemes, els vàrem posar en el nostre epicentre i vam centrar el nostre univers en ells. Gràcies a ells tenim una mena de regidoria de convivència i civisme, una ordenança, un parell o tres d’estudis sobre la seva situació i amb moltes propostes perquè aquí siguem cada dia siguem més amics amb més bon rollo. Els immigrants protagonitzen moltes de les converses de carrer i en un altre apartat també centren el debat oficial dels nostres manaires. Ells ens han ajudat a trobar en ells el focus de molts de nostres problemes més transcendentals. Potser també seria bo que algun dia el Parlament de Catalunya o el Congrés parlés dels nostres problemes locals, dels criteris en la distribució dels alumnes en les escoles públiques i concertades, de trobar una solució definitiva al pas de vehicles en la cruïlla entre el Torrent del Lluc i la Riera de la Bisbal entre altres temes on si hi tenim competències i no sempre és qüestió de calers..

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 2 de setembre del 2011

1 comentari:

Anònim ha dit...

señor C.,
hoy ha acertado de pleno, parece que en las vacaciones ha estado callado y ahora llega con ganas de hablar. Desgraciadamente, algunos políticos no saben nada de presupuestos públicos, se saltaron esa clase del cursillo de politico y no entienden eso de las partidas, pero hablar de moros es más fácil, que de eso habla hasta la buela. Da más juego, más titulares (poner "el capítulo primero de los presupuestos se reduce un 20%" es menos jugoso que poner "tenemos un 20% de moros, nos inundan!!"), y "tot plegat" enciende más pasiones, ¿qué más se puede pedir? de las cosas importantes ya se ocuparan unas personas que llaman funcionariado.
un/a lector/a encantador/a