La veu del poble

La veu del poble

dijous, 29 de setembre de 2011

La Integració dels polítics

Ara després de l’estiu els nous inquilins de la Generalitat s’han dedicat a retallar en els principals pilars de la societat del benestar com és sanitat i ensenyament públic. Fan rodes de premsa per dir que tot va sobre rodes, però tot és imatge per quedar bé davant l’elector. El considerat tercer pilar de la societat del Benestar com és la Llei de la Dependència del flamant govern de Zapatero, no cal que s’apliqui. Aquest miracle pels més desfavorits ja va néixer prou tollida i presenta més mancances que encerts. Posats a treure les tisores doncs hem d’eliminar tots aquells elements que són més prescindibles que no pas el que ens vol aplicar el govern d’Artur Mas.
Hem de començar per dalt i agafar una escombra i fer una selecció natural tots els directius, caps i persones que ocupen llocs presumptament decisoris, però que en realitat estan estacionats dins l’administració pública amb uns honoraris més que envejables esperant temps millors per fer el salt on marqui el partit. Alts càrrecs que no s’atreveixen ni a entrar en l’empresa privada, ni a deixar el seu ritme de vida a costa de la nostra comprensió i benevolència suposades. Si traiessim els consells comarcals i repartíssim les poques competències entre els ajuntaments corresponents segur que tots en trauríem millor partit que no pas atacar els punts per on més es necessita. La classe política entre ella es defensa. S’han aixecat molts tabús intocables que tenen un gran cost en la butxaca del pobre ciutadà. A vegades penso que tot això no podria ser res més que una campanya encoberta en favor de les clíniques i centres educatius privats. Podria ser una altra lectura perfectament entenedora per la majoria de gent afectada. Però són només deduccions que estan a les nostres mans.
Retallem en les grans jubilacions i els privilegis per a senadors, congressistes, parlamentaris i presidents de govern i grans empreses. Sort que la política per molts es com una professió. Estem creant una mena de classe social que acull a tots els polítics fora de servei que resulta més temptadora que no pas ser marques de qualsevol municipi perdut de la muntanya amb arrels quasi mil·lenàries. Indubtablement els beneficis són molt mes suculents
Llavors també es demana una mica de coherència i sentit comú. Tothom sap que la gran majoria dels polítics no volen ni tenen cap ganes ni d’arreglar el poble, ni de un fer un municipi sostenible, coherent i integrador. El seu objectiu és només guanyar eleccions. Si per això hem d’inaugurar aeroports sense avions es talla la cinta o si el que toca es posar primeres pedres de projectes sense finançament es posen i no se’n parli més. Algun arqueòleg ja la trobarà d’aquí 1.000 anys. Totes aquestes despeses innecessàries i amb un marcat caire electoralista es podrien estalviar totalment i destinar-los a un millor fi. Tu, per furtar una llauna de sardines en un supermercat et poden sancionar. En canvi, per enterrar uns milions d’euros de la hisenda pública en una obra innecessària et fan president d’una autonomia. La cosa no té gaire lògica.
A nivell local a part d’imprimir tots els documentes oficials en paper per les dues cares, també s’hauria de tenir en compte a qui van dirigides les subvencions i com les administren. Jo trobo del tot innecessari subvencionar àpats varis i trobades al voltant de d’una taula amb plats. Val més que ho dediquem a la cultura en els seus variats formats per apropar-la al poble. També algú ha parlat que els principals manaires vagin en transport públic. Si ho fan aquí al Baix Penedès, en molts caos hauries de perdre un matí o una tarda per una reunió de mitja hora al mig del matí. El transport públic és un dels temes pendents que s’ha de reorientar cap a algun cantó. Un municipi de més de 10.000 habitants ha de gaudir de transport públic, però que molts d’elements d’aquesta flota pública vagin buits o gairebé, potser ens està dient que la cosa està mal programada.
Quan un fa règim per perdre uns quilos, no beu alcohol, ni menja pa ni derivats del porc. Si beu aigua gairebé sempre s’aprima. En les institucions si es trauen subvencions per grans àpats públics , menys càrrecs de confiança i una mica de sentit comú a l’hora de gastar la cosa en quatre dies s’arregla una mica. La gràcia és que els polítics viuen en el seu núvol. Necessiten integració social perquè cada dia estan més amunt en un món irreal rodejats d’aduladors subvencionats. Mentrestant qui dies passa anys empeny. El mateix passa amb les universitats i els ports marítims que van creixent molts cops sense alumnes ni vaixells.

Article publicat el 30 de setembre al Diari del Baix Penedès

1 comentari:

Anònim ha dit...

señor casellas, cuando un político lo es desde hace 15 años y está desvinculado de la empresa privada, donde va a ir? a competir en currículum con chavales de 30 mejor preparados? todos los asesores que han echado los ayuntamientos, cargos de confinaza, directores de organismos autónomos desaparecidos, tienen su refugio en los consells comarcals, senado y demás estructuras "aguanta-politico-parado". Ninguno ha tenido que ir a la cola del SOC, con lo cual nos ahorramos subsidios, van cotizando y algo de trabajo harán.
un lector que si va al SOC