Avui per fi ens podem veure amb la família de Lleida que portem 96 dies que no ens veiem perquè el 1r dia de confinament el varen passar aquí amb nosaltres. Al final tornarem a aquesta nova normalitat. Amb els 20 anys que ens coneixem no havíem mai estat tan de temps sense veuren's. A veure quan durarà tot això perquè ja es comencen a veure rebrots pel món i això en un plis plas s'escampa. Avui plou com molts d'aquests dies és el fenomen constant a casa nostra.
Ahir va sortir publicat un twit meu al Diari Ara. Una twit xorra que mira va tenir el seu moment de glòria. Avui tornarem a fer el berenar de la piscina perquè per anar a la piscina, no van els vestidors, ni les taquilles i has de deixar la roba allí a la vora hem decidit pagar la quota de manteniment i ja veurem que passa després de l'estiu. Sobre la marxa com tot una mica. Enguany no tindrem ni Turismar, no passa res. La veritat és que no hem perdut gaire gran cosa amb això. Ja fa anys que ha perdut la seva raó de ser. Vinga seguim endavant a veure on comprem la coca de Sant Joan o la fem a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada