El passat
dilluns dia 15 de juny va fer un any que els nous batlles varen ocupar les
seves cadires al plenari. Ara encara en tenim més per endavant per fer realitat
aquesta legislatura. És el moment d’anar planejant i fent coses per aquests
propers exercicis abans que torni la nova cita electoral per fer una mica de
repàs d’allò que es va prometre i allò que realment s’ha de quedar en el tinter
per a properes legislatures.
Aquí al
Baix Penedès, aquesta passada legislatura va servir per deixar fora de la
pantalla alguns dinosaures de la política local, però sempre he cregut que
encara estan allí darrera vetllant perquè el seu esperit i la seva filosofia es
mantingui més lluny de la seva signatura en documentes d’òrgans col·legiats.
Aquí al
Baix Penedès hem vist canvis transcendentals com la victòria d’un nou partit al
Montmell que va enviar a l’oposició l’alcaldessa de les darreres legislatures.
Tot i això aquest política encara ocupa un lloc a la Diputació de Tarragona que
crec que per molts dels polítics que tenim és una de les esperades zones de
confort d’aquest gremi. Sense estar en llocs gaires conflictius i en una segona
línia, aquesta entitat mou més de 150 milions d’euros anuals, un pressupost que
pot donar molt marge de maniobra als seus representants.
En línies
generals, hi ha dos grans grups de partits
a casa nostra que es poden arribar a diferenciar: els que fa anys que es dediquen a copiar i
enganxar conservant les quotes de poder i els nous que estan predisposats a fer
algun petit canvi en les maneres de fer a casa nostra. En les darreres
municipals un altre cop han guanyat els de sempre tal com es pot apreciar en el
pacte que regeix el Consell Comarcal del Baix Penedèsuna entitat amb poques
competències però representa una mica el tarannà de tota la comarca. Encara que
a vegades estiguin discutint per una coma el Psoe i els hereus de Cdc a la
nostra comarca sempre s’han ajudat quan ha estat necessari per evitar que algun
altre color entri al club dels qui es reparteixen el pastís del poder. Si s’ha
de pactar amb C’s o amb PP no passa res.
La gràcia es mantenir el control sobre aquestes grans empreses privades
que fa dècades que ens acompanyen en la gestió pública d’aquesta comarca. Cada
dia elles tenen més poder i la part pública menys perquè gestionen més serveis en un lloc
o un altre de la comarca dins d’una política global. En aquesta comarca hi
hagut polítics que han fet un gran treball per afermar aquests monstres perquè
tornar enrere en la situació econòmica actual sigui gairebé impossible.
Mentrestant
seguim vivint en aquest món de capelletes que sempre ens ha caracteritzat on
cada localitat segueix al seu ritme deixant de banda el que fa al veí. Un
exemple prou clar l’hem viscut en aquest pacte de Coma-ruga on cada poble costaner
del Baix Penedès ha fet la seva política pel que fa a les platges.
Seguim
endavant amb els problemes de sempre perquè la Generalitat mani qui mani sembla
que no ens vegi sobre el mapa i la seva inversió en aquest tros de comarca és
vergonyosa. Aquí que tenim totes les potencialitats que ha creat Déu i més som
incapaços d’aixecar el cap i mirar cara a cara altres localitats veïnes com
Vilafranca i Vilanova i la Geltrú. Al contrari com es pot veure a través de les
xarxes socials aquesta comarca es va degradant poc a poc. Un testimoni clar el
tenim en el testimoni dels vigilants de seguretat de les nostres estacions de
tren i les immenses ganes que tenen de marxar cap a un altre punt més segur.
Jo crec que
algun dia les coses podran canviar. No sé per on vindrà la salvació però els
càrrecs de confiança que tenim en molts ajuntaments de la comarca sembla que no
ens aporten les solucions definitives.
No podrem esperar gaire de les noves generacions de joves que han de
marxar a viure a altres contrades perquè a la comarca no hi troben la solució
ni el seu futur. Sort en tenim d’aquests trens que han cada dia potencien que
siguem una vila dormitori i altres que ens aprofitin l’àmplia oferta de pisos buits
d’entitats bancàries perquè també el
troben més econòmic i no els cal pagar bitllet de tren. Una comarca sense
gaires novetats amb majories absolutes que ignoren a l’oposició i amb batlles
enamorats perdudament dels publireportatges de les seves misèries. Per acabar un apunt ben clar que ho pot
il·lustrar tot. Tenim actualment quatre
vicepresidents al Consell Comarcal del Baix Penedès que només ho veig
justificat per un tema de més dietes pels polítics afortunats. I per més inri
dos dels vicepresidents són del mateix poble. Això deu respondre a la cohesió
territorial de la comarca, suposo. Patètic. Encara queden tres anys d’aquest
ritme frenètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada