En aquestes setmanes de confinament hem passat, a mesura que la pandèmia
s’ha anat controlant, a descobrir noves divisions territorials a casa nostra.
En els primers moments el govern espanyol ho va centralitzar tot i evidentment
com no podia ser de cap altra manera varem dividir el territori nacional en
províncies, un invent de principis del segle XIX. Després a mesura que la cosa
anava endavant l’Estat va començar a fer una mica de cas a les autonomies i
semblava que se les escoltava en les seves propostes de desconfinament
territorial. És en aquest espai que varem descobrir les regions sanitàries que
poden coincidir amb les comarques a grans trets, però sempre hi ha alguna
excepció com és el cas de Cunit que tot i pertànyer al Baix Penedès està dins
el sector sud de la zona metropolitana de Barcelona. Els tretze municipis del
Baix Penedès varem passar el dia 11 de maig
a la fase 1 i Cunit va haver d’esperar una setmana per entrar a formar
part en aquest nivell de la pandèmia.
Fins els anys 60 i 70 del segle passat la divisió
territorial vigent tenia el seu sentit, però avui en dia en què estem igual de
temps per anar del Vendrell a Barcelona o a Tarragona tot ha quedat una mica
descafeïnat. La nostra generació ja no té una identitat clara de territori i
sembla una mica tot postís. Molta gent potser per raons de feina o amics ha
tingut més relació amb Barcelona que no
pas amb la capital de la comarca que li correspon. Abans la mobilitat era més
reduïda i per un del Vendrell anar a Barcelona era quasi com avui anar a Moscú
amb avió. Hem d’adaptar els territoris als nostres temps com sempre s’ha fet en
el passat. Fins ara tot té una explicació que ho justificava. Nosaltres també
ens hem d’actualitzar i també li toca al territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada