Feia dies que tenia ganes d'anar a veure el Gran Torino i al final ha arribat al Vendrell. Ahir vaig haver de persuadir a dues amigues que no els hi agradava el Clint Eastwood. Però jo sabia que la cosa valia la pena i calia jugar-se-la. Al final es van donar per vençudes i van optar per acosta peli per sobre la del Banderas. Doncs tot i l'oposició inicial vaig quedar molt bé perquè després dels primers 20 minuts van disfrutar molt amb aquesta peli d'aquest director veterà. És el fruit d'una persona ja amb molts experiències a les seves esquenes. Surten molts temes, com la convivència entre antics enemics de la guerra, la relació pares fills, els barris marginals, els valors dels nous joves. Feia dies que no disfrutava com un camell al cine. No us la perdeu. Quan van sortir els crèdits moltes persones vam aplaudir la peli. Aixo no acostuma a passar. No és el Clint Eastwood de l'oest. Està més proper a Milion dolar baby, però no us la deixeu escapar. Us en podeu arrepentir. És un humor intel·ligent des d'un avi cinic i sòl i en un lloc que no és el millor. Comença amb un enterro i acaba d'una manera genial. Feu-me cas.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
coincido contigo, un peliculón, y empieza la historia justo donde a la mayoría de los hombres se nos acaba el rollo, que es con la muerte de la parienta, a partir de ahí miramos la vida con otros ojos.
Esa me parece una buena reflexión que hace el Maestro Eastwood
Publica un comentari a l'entrada