Per la primera cadena de la televisió varen donar ahir dissabte una semifinal i la final per buscar un cantant que representés a Espanya a Eurovisió. Al final va gunyar una triunfita, la Soraya amb una cançó que és més del mateix. És una llàstima que ja no tinguem algu del nivell del Rodolfo Chikiliquatre. Una persona que va reunir a moltes persones davant la tele per veure com acabaria. Tornem a ser normals, potser massa. Jo hagués agafat un rus que visqui aquí a veure si així captem més vots de les ex repúbliques soviètiques. Perquè tot això és política i poc cosa hi ha de bellesa, armonia o alguna cosa que tingui que veure directament amb la música i l'intèrpret.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
diumenge 1 de març de 2009
L'Eurovisió recupera la serietat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Soraya? Doncs hi havien altres cançons amb més tirada... Els Remembrances haurien captat molts vots també, però no van passar a la final. Isi no sonava malament, i tenia canya. Però Espanya no guanyarà Eurovisió amb el percal polític actual...
Pregunta al grup Sal 150 si Eurovisió es seria o no
si estoy deacuerdo con Beita, Esos chicos de Remembrances eran los del gótico tipo evanescen, la mejor canción pero con otra vocalista.
Publica un comentari