En el món de l'Almodóvar vaig entrar tard, crec que amb la Mala Educación. És un director que m'ha agradat en les darreres propostes que ens ha fet, però l'altre dia vaig anar a veure Los Abrazos Rotos i la veritat és que no em va agradar. No li ha sabut donar el seu toc personal com ha fet en Volver i en altres. La trama no està malament, però passa sense gaire pena ni gloria. A part d'un diàleg sobre les parts sexuals, no hi ha gaire gran cosa que valgui la pena. Jo us recomano, Smuldol Millionaire i ara que la fan al Vendrell no us la podeu perdre. Aquesta d'Almodovar la podeu passar per alt, perquè a part de la "P" i el gran paper que fa el Lluís Homar, la resta ben poca cosa rai.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimarts 24 de març de 2009
"Los Abrazos Rotos"; bastant fluixa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
con Almodovar, es un si que si no. A veces, me gustan sus películas, otras se me han pasado y he perdido interés en verlas. No soy especialmente devoto de "P". Pero Lluís Homar es un pedazo de actor.
Tienes un premio en el Blog de Calafell.
Publica un comentari