Van venir els andalusos a Catalunya i es van anar integrant al teixit social. Més tard varen arribar del nord d'Africa, varen muntar les seves botigues on en principi només hi anaven ells. Els autòctons passaven de llarg, però cada dia són més els d'aquí de tota la vida o els que han vingut abans que compren en comestibles regentats per immigrants de les darrers onades. Ho fan perquè sempre està obert, pels preus, a vegades pel tracte i perquè ja no tenen perjudicis. Al Vendrell que som una vila turística està passant. De mica en mica tots els comerços s'han integrat per a tot tipus de clients. Això és bo. La cosa funciona sense que hi hagi cap llei que obliga a ningú a comprar enlloc. La natura és sàbia.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dijous 12 de març de 2009
Els nous habits dels indígenes catalans
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Sembla un exemple de la teoria de l'evolució. Només sobreviuen els que millor s'adapten als canvis i a l'entorn.
Publica un comentari