Avui acaba una nova edició d'OT. El primer any va ser tot un fenomen nacional i quasi mundial. Avui només ens ho mirem els nostàlgics i des de que va marxar Risto, cada dia en som més. No saben que fer. La fórmula està més que acabada. Jo crec que han de proposar coses noves. Això ja no dóna més de si. A veure que poden fer.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimecres 22 de juliol de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ja era hora! Un programa que fomenta el mal rotllo (risto), que promociona als dolents, que hi ha play-back, que passa dels musics, qué oblida molta música i que fa rics a una minoria encara massa que ha durat.
A revoir!
Hi havia un programa de televisió que es deia OT ???
Publica un comentari