La plaça Nova del Vendrell acaba d’encetar unes petites variacions en la seva fesomia esperem que durin almenys fins que s’enceti el proper pressupost municipal. El seu propi nom la condemna eternament a què sempre hagi de ser “nova” perquè sinó ja faria dies que hauria canviat la seva nomenclatura. Era el torn de petits retocs, sense més importància. Després d’uns mesos orfes del seu protagonista principal, ara l’han tornat a recuperar, tot retocadet i apanyadet per continuar presidint aquest espai des del seu pedestal per fruir de les festes del barri que ja donen entrada als actes de la Festa Major. Un punt cèntric que ha representat històricament el lloc de trobada d’algunes de les activitats festives que s’han celebrat al Vendrell. Igual que la plaça Vella reuneix clarament els tres poders: el civil, el religiós i el veïnal (versió entitats amb pes específic ). La Rambla és el punt d’oci i de passejada de la societat vendrellenca i també ve acollint en els darrers anys les sardanes i els concerts alternatius de Santa Anna. Aquest emplaçament de forma rectangular ubicat en aquest espai definit pels carrers Alt, Santa Anna i els Cafès generalment ha servit per donar cabuda a concerts d’estiu a la fresca. No podem deixar enrere en la nostra memòria els atrotinats envelats que jo de jovenet veia plantats en aquest punt quan era un pàrquing amb un brollador al seu bell mig.
La plaça Nova amb una forma sensual que presumptament volia emular a l’instrument pel que es va fer més popular el mestre, però per la posteritat només ha quedat diluït en una forma sinuosa que no deixa gaire clar el simbolisme de les seves corbes suaus. Hi falta un cartellet explicatiu per al turista i l’indígena que aclareixi el perquè de tot plegat. En aquest espai de forma rectangular es poden apreciar passat i present de la nostra història més recent. Des dels pòrtics que servien per protegir de la pluja i de les inclemències de la meteorològiques els comerços de sota les voltes fins a les noves vidrieres que ens mostren l’oficina del Pla de Barris que hauria de servir per arranjar aquesta zona del Vendrell històric. Vestigis de comerços tancats perquè s’han actualitzat a les noves tendències de l’oferta i la demanda. No hi falten els representants de les grans cadenes comercials que han vingut a competir amb les òptiques del Vendrell de tota la vida, plantant-se en una cantonada privilegiada.
Ja hem deixat enrere una de les pífies més celebrades del disseny modern i innovador dels espais públic i cèntrics del Vendrell. Aquell túnel de rentat de cotxes que se’ns va vendre en el seu projecte trencador, com el pont del presumpte violoncel que ocupava tot la plaça ja forma part del nostre passat més recent. Esperem que ens costi oblidar per no tornar caure en la temptació.
Ara el Mestre emergeix majestuosament del mig d’una bassa o piscina petita amb nombrosos brolladors d’aigua que refrescaran l’ambient a l’estiu i li faran companyia la resta de l’any. L’enllumenat de l’entorn li acabarà de donar aquests efectes especials per afegir un toc personal i peculiar al seu tron sorgit enmig de l’aigua estancada i poc profunda.
Esperarem a veure quan durarà aquesta nova versió de la plaça que representa una lleugera millora pel que fa a la seva predecessora. Però crec que encara no hem trobat el més adequat per aquest cèntric espai. S’hauria d’aprofitar d’una forma integral, encara que fos estètic, aquest enorme edifici situat estratègicament i que acull en els seus baixos les oficines del Pla de Barris. Ara s’ha fet un rentat de cara amb molta aigua i poc sabó com a la figura d’en Pau Casals. El més costós de tot plegat ha tornat a quedar al tinter. Pel que fa a la distribució actual de la plaça, ens pot resultar molt representativa i simbòlica, però podria millorar la seva utilitat en benefici de tots els seus usuaris i convilatans.
Publicat el 17 de juliol del 2009 al Diari del Baix Penedès
La plaça Nova amb una forma sensual que presumptament volia emular a l’instrument pel que es va fer més popular el mestre, però per la posteritat només ha quedat diluït en una forma sinuosa que no deixa gaire clar el simbolisme de les seves corbes suaus. Hi falta un cartellet explicatiu per al turista i l’indígena que aclareixi el perquè de tot plegat. En aquest espai de forma rectangular es poden apreciar passat i present de la nostra història més recent. Des dels pòrtics que servien per protegir de la pluja i de les inclemències de la meteorològiques els comerços de sota les voltes fins a les noves vidrieres que ens mostren l’oficina del Pla de Barris que hauria de servir per arranjar aquesta zona del Vendrell històric. Vestigis de comerços tancats perquè s’han actualitzat a les noves tendències de l’oferta i la demanda. No hi falten els representants de les grans cadenes comercials que han vingut a competir amb les òptiques del Vendrell de tota la vida, plantant-se en una cantonada privilegiada.
Ja hem deixat enrere una de les pífies més celebrades del disseny modern i innovador dels espais públic i cèntrics del Vendrell. Aquell túnel de rentat de cotxes que se’ns va vendre en el seu projecte trencador, com el pont del presumpte violoncel que ocupava tot la plaça ja forma part del nostre passat més recent. Esperem que ens costi oblidar per no tornar caure en la temptació.
Ara el Mestre emergeix majestuosament del mig d’una bassa o piscina petita amb nombrosos brolladors d’aigua que refrescaran l’ambient a l’estiu i li faran companyia la resta de l’any. L’enllumenat de l’entorn li acabarà de donar aquests efectes especials per afegir un toc personal i peculiar al seu tron sorgit enmig de l’aigua estancada i poc profunda.
Esperarem a veure quan durarà aquesta nova versió de la plaça que representa una lleugera millora pel que fa a la seva predecessora. Però crec que encara no hem trobat el més adequat per aquest cèntric espai. S’hauria d’aprofitar d’una forma integral, encara que fos estètic, aquest enorme edifici situat estratègicament i que acull en els seus baixos les oficines del Pla de Barris. Ara s’ha fet un rentat de cara amb molta aigua i poc sabó com a la figura d’en Pau Casals. El més costós de tot plegat ha tornat a quedar al tinter. Pel que fa a la distribució actual de la plaça, ens pot resultar molt representativa i simbòlica, però podria millorar la seva utilitat en benefici de tots els seus usuaris i convilatans.
Publicat el 17 de juliol del 2009 al Diari del Baix Penedès
2 comentaris:
Muy acertado, existen "espacios públicos" que parece que siempre les falta algo, y a muchos cuando les toca quieren dejar su huella, y vuelta a empezar. Igual es cuestión de entender que la naturaleza pública, también se modifica y se "adapta" al entorno. Veamos ,,, ,,, ,,,
Jo, a la plaça li trobo a faltar un local tipus casino dels d'avans als pobles, amb les seves taules a fora( que a cal Mumbru hauria quedat molt propi). Això li donaría vida, perque ara, quan passes, més que un espai per gaudir, sembla un lloc on perdre el temps o esperar la senyora que acabi de fer les compres.
Publica un comentari a l'entrada