Havia vist fins ara totes les pel·lícules del Harry Potter i no em volia deixar perdre aquesta. Al final m'hi vaig deixar caure en una sessió de 10 i mitja de la nit. Erem poca gent al cine. La veritat és que va ser un autèntic toston, feia dies que no m'avorria tant al cine. És d'aquestes pelis que surts mitja hora al mig de la projecció i no et perds res de res. La cosa ja està massa explotada i ara en comptes d'apostar per la màgia es dediquen a parlar dels problemes amorosos dels adolescents protagonistes de la cinta. Ja està bé, però per això ja tenim moltes altres propostes i precisament els orígens de Harry Potter no eren aquestes. Si us agrada molt, molt i molt hi podeu anar, però sinó us pot resultar un veritable toston. Quedeu avisats¡¡. Jo quasi vaig quedar adormit i va estar d'un pel que no marxes a mitja peli, però em vaig aguantar i vaig descobrir que amb el final previsible que té ho hagués pogut fer perquè és un autèntic pal.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dijous 23 de juliol de 2009
Vaja pal de Harry Potter, infumable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari