La veu del poble

La veu del poble

dissabte, 28 de febrer de 2009

Una excursió molt profitosa al Priorat


Una de les excursions que teníem ganes d'anar era al Priorat amb Falset com a capital. Avui hem fet la gran excursió. Per arribar a Falset molt bé perquè hi ha una carretera excel·lent, però a partir d'allí curves i més curves en una carretera molt estreta. Sort que hi havia pocs cotxes i la majoria dels que trobàvem eren de les millors marques. Hem vistat Scala Dei on sempre surt la mateixa foto, però la veritat és que és molt gran i val la pena visitar-la. Un tomb per la Vilella Alta ens ha portat a la realitat d'un poble petit on el silenci i els carrers empinats és la seva realitat de cada dia. Falset ja era més gran, encara que per ser capital de comarca és bastant petit. Hem dinat de fàbula a un lloc que s'anomena El celler de l'Aspic. Molts plats a la carta no n'hi ha, però tots són bonísims. Sort que havíem demanat taula perquè estava ple. Us ho recomano. Una excursió com aquesta t'ensenya la realitat d'una comarca veïna i pots dinar en aquest restaurant que està a la Guia Michelin.

Una mica avorrida, Che: Guerrilla

Aquesta setmana han estrenat la segona part de biografia del Che Guevara sota el nom Che Guerrilla. El nostre protagonista lluita contra l'exercit bolivià a la Selva. Tothom sap el final del que passarà i a partir d'aquí el més interessant és l'acció com es desenvolupa. He de reconèixer que és molt millor la primera part perquè es veu com la gent s'apunta a la revolució. Aquí tothom passa d'ell fins que al final el capturen. Si has vist la primera, pots prescindir d'aquesta segona. No passa res.

Fent cultura pel Vendrell, una mica de swing

EL local Sam de les Matas va acollir ahir un nou concert d'una formació de swing liderada per Xavi Diaz. La cosa va estar molt bé els músics ho varen fer molt bé. Però al preu d'un mojito afegien 3 euros per estar al concert i te'n prenies dues doncs a pagar 6 euros i anar fent. En cas de sopar a part del cost del sopar havies de pagar 5 euros. Potser que ho facin al reves i et diguin l'entrada val 5 euros sense consumició i queden com a senyors. Però clar hi ha coses que no colen. Ei la proposta és molt bona i tot plegat molt bé. Varem entrar a les onze i mitja de la nit i ens van dir que no podiem ocupar les taules del davant perquè estaven ocupades per sopar. Al final no va venir ningú i hi vam poder anar. Jo crec que hi ha coses que es poden millorar en el tracte i això ja no té cap cost econòmic, només de relacions públiques.

divendres, 27 de febrer de 2009

Avui faig dos anys de vida a la blogsfera

Gràcies a tots vosaltres avui compleixo dos anys de vida a la blogsfera. Jo que vaig començar per fer el tonto, resulta que m'ha agradat i encara segueixo. Gràcies per llegir-me, per comentar coses, per ajudar a tirar endavant aquesta mena de diari de bitacora de l'espai cibernètic. La veritat que ja hi estic mig enganxat, però crec que no és tan perjudicial com altres vicis. Gràcies a tots i ens llegim i per uns pocs, ens veiem.

Reiventar El Vendrell

Una de les coses més interessants del Diari del Baix Penedès era que l'actual president del CIT afirma en una entrevista que el Vendrell s'ha de "reiventar" perquè no és prou atractiu. Em sembla molt important que el màxim representat del comerç local digui així. A vegades l'he criticat per les llums de Nadal, el Mercat de Nadal, La Fira i altres, però veig que al final ha caigut en raó. Enhorabona i endavant. Almenys algú amb càrrec oficial és planteja en públic que la cosa no funciona.

Un grapat de bones intencions

La Regidoria de Medi Ambient i Esports de l’Ajuntament del Vendrell ha estat una de les pioneres al Baix Penedès que ha obert un fil directe amb el seu responsable polític a través del facebook. Espero que aquest sigui el primer aventurer internàutic perquè altres segueixin aquesta interessant i prometedor mitjà de comunicació. Òbviament el tema, a priori, central és el pla de Convivència i Civisme del Vendrell. Hi ha moltes participacions sobre contenidors, efectes de la ventada del 24 de gener i les seves repercussions a les instal·lacions esportives del carrer Doctor Robert.
La veritat és que en el moment en què escrit aquestes línies, el tema de la convivència no l’he vist aparèixer per enlloc. Suposo que a la gent no el preocupa el més mínim aquest tema i tampoc el pla d’Immigració. És una cosa ara per ara sembla interessar només a la classe política local. Una excusa més per omplir titulars de diaris i algun espai en la televisió local.
La convivència al Vendrell ha canviat molt en els darrers mesos per culpa de la crisi que cada dia és deixa notar amb més intensitat. Durant un temps enrera vàrem necessitar molta mà d’obra forana per al sector de la construcció i derivats. A partir d’aquí vàrem haver de recórrer als nostres veïns del nordafricans que per aquest camí varen tastar les excel·lències de la nostra societat del benestar amb els seus pilars cada dia més fràgils. Aquesta bombolla que semblava imparable del totxo i el ciment s’ha acabat, alguns d’aquests nous veïns han tornat als seus orígens. Altres, s’han quedat entre nosaltres per veure quan troben una altra oportunitat per refer les seves vides i lluitar contra els mals temps que corre. Hi havia una cosa que era força clar, aquests nouvinguts, a grans trets ocupaven els sectors més desafavorits de la nostra societat. En molts casos hi havia una relació directe i evident entre nouvingut i pocs recursos econòmics.
La crisi actual s’ha carregat totalment aquesta divisió social i ha situat en la mateixa línia de migrats recursos els forans i els indígenes. Els que ho passen malament poden ser d’allà i d’aquí de tota la vida. Llavors que passa? Cada dia també augmenten els destinataris dels escadussers recursos públics destinats a ajudar a aquestes economies a aguantar tot el sotrac de la crisi.
Un dels principis bàsics és que la gent ha de menjar i a partir d’aquí sorgeix la picaresca que guarda una curiosa relació curiosa amb la línia que separa la legalitat del seu oposat. Alguns d’aquests podran recórrer a mètodes que surtin dels mínims establerts. Els drets i deures socials necessiten uns mínims garantits perquè la gent ho pugui complir. En el cas que les persones no puguin arribar a cobrir els seus mínims necessaris. Què han de fer? Ja no parlo de petits luxes, simplement menjar i pagar les necessitats bàsiques de cada dia com l’aigua, la llum i el pa i alguna cosa més per posar-se a la boca.
Què han de fer? El ventall de solucions no és gaire ampli. Muntar un negoci quan veus que alguns estan tancant les seves portes. Intentar buscar una nova feina, la veritat és que no és una tasca gens fàcil. Parlar de convivència i procurar que tothom compleixi els seus deures i pugui gaudir dels seus drets. Però hi ha necessitats bàsiques que s’han de cobrir i el fet de ser bon nen, a vegades, és tot un luxe. No per manca de voluntat sinó perquè les portes quasi sempre estan tancades i l’administració fa el que pot dins els seus límits
Per fer més lleugera aquesta situació no consisteix ni molt menys en posar policia a cada cantonada. Tampoc hem de recórrer un cop a l’any fer aquí una demostració de cotxes policials i agents identificant persones pel carrer i buscant per allí on poden estar els dolents de la pel·lícula Això ja ho veiem prou al cine. El que necessitem aquí i ara més que mai és una política social amb cara i ulls. Donar feina a qui vol treballar i ajudar a pescar per als que volen aprendre un ofici i sortir de la seva situació
Parlar de bones intencions és molt fàcil i omplir informatius locals tampoc no costa gaire. El que hem d’aconseguir és donar un cop de mà perquè la gent perquè pugui sortir d’aquest viarany que porta a llocs foscos i desconeguts i de difícil sortida. Per això, la gent en aquest foro s’interessa més pels contenidors que no pas per les bones intencions amb segell polític. Aquí és pot veure ben clar per on tiren els uns i els altres.

Publicat ell 27 de febrer de febrer del 2009

dijous, 26 de febrer de 2009

Sopar de la Xatonada d'Albinyana


Albinyana ha reunit avui una trentena de persones que van participar en la preparació de la II Xatonada del municipi. Un ambient distès molt agradable on cadascú hi posava el seu granet de sorra. Una cosa molt bonica on la gent hi participa i s'ho passa bé que és del que es tracta. Molt bé Ferran i companyia. Les coses ben fetes com aquesta amb il·lusió i imaginació i on tothom hi posa el seu granet de sorra són potser les millors. Al darrera hi ha la part humana i això és el que sempre queda. Enhorabona i esperem veure'ns el proper any.

Tothom pot ser polític

Tothom pot ser polític. Així ho reafirmen 14 votants. 5 es decanten pel tonto de la classe i 2 una persona amb estudis. Ningú va votar l'opció que apuntava amb un curs especial

Adéu Aquí, una pena per tots els tarragonins

Ara que estan de moda els diaris gratuïts aquí al Baix Penedes tenim l'Aquí que agafava tot Tarragona o almenys bona part. Doncs ja s'ha acabat l'invent. És una llàstima. Mentre prenies un cafè tenies una idea global de tot una mica i de bon matí ja sabies quatre coses de la comarca i província. És una llàstima que hagi marxat. És que la crisi no perdona.

dimecres, 25 de febrer de 2009

Pagar més per consumir menys

Tinc un amic que en la factura de l'electricitat del mes de gener ha consumit 40 kilovats menys que el gener del 2008 i ha pagat 100 euros més. Hi ha coses que s'entenen. El que arriben a fer aquestes empreses grans de subministrament està en unes altres dimensions i molts pocs són els que s'atreveixen a dir o presentar reclamació. Encara que aquests ho cobrin, els beneficis que obtenen dels seus tripijocs els fa resultar molt beneficiades i ningú hi fot mà.

Les Festes dels Barris del Vendrell

Un cop que ja sabem quins grups vindran per la festa major del Vendrell, potser una de les coses més interessants és saber com seran les festes del barri, amb la crisi que afecta a la majoria dels comerços i a les entitats públiques potser s'hauran de buscar nous sistemes o tirar de menys presupost. Jo crec que aquí la gràcia és que és faci alguna cosa, encara que s'hagi de buscar un tio que posi cd's. Aquestes festes són les més autèntiques del calendari local. Espero que no les perdem, sinó malament.

dimarts, 24 de febrer de 2009

Una cita radiofònica important per molta gent.

El Pas de Vianants del dia 25 de febrer parlarà del món de la construcció al Baix Penedès a través de dos representants del seu gremi, que ha passat? Quines són les previsions? Servirà per alguna cosa el fons Zapatero. Ja ho sabeu demà a Ràdio El Vendrell de 7 a 8 de la tarda no hi falteu. Ja ho sabeu també ens podeu trucar per comentar alguna cosa o enviar-nos un mail. www.pasdevianants.blogspot.com

dilluns, 23 de febrer de 2009

Cuina Mediterrània, acceptable amb bons tocs d'humor

Una de les pelis que m'han sobtat agradablement és Dieta Mediterrània. És un invent espanyol on es barreja bona cuina, triangle amorós amb una mica d'homosexualitat. Al principi sembla que estiguis mirant una de cine de Barrio, però amb el temps vas descobrint que val la pena i surts del cine satisfet i tip. Dintre de la seva especialitat té algun toc original que fa molta gràcia. No és de les millors, però tampoc sortireu decepcionats.

diumenge, 22 de febrer de 2009

Estic KO del carnval, però ha valgut la pena


Quan la Montser i l'Oriol em varen proposar anar a la Rua i els Pastorets, vaig dir que si perquè no tenia totes les defenses a punt, però avui puc donar les gràcies per haver-ho dit perquè he disfrutat com un camell. Avui ja estava ko, però després de la dutxa et trobes com si estessis al setè cel. Avui l'aparell de música de la carrossa s'ha espatllat ja cap al final devia estar com tots nosaltres una mica ko. Una bonica experiència que l'any que ve intentaré repetir. Us animo. Val la pena. Una proposta per tenir un finde a tope i molt ben aprofitat.a

28 anys després

Qui se'n recorda de l'intent del Cop d'Estatdel 23-F 28 anys després? Suposo que algun dia sabrem la veritat i els dubtes d'alguns personatges propers al Rei durant els primers moments. Aquell dia varem passar un test inesperat tot plegats. Esperem que la democràcia autèntica de mica es vagi implantant entre nosaltres, de moment tenim mena de partidocràcia que es defensa d'algunes actituds que la poden fer perillar. Però la raó sempre triomfa.

Les noves formes de passar el temps

Hi ha una llegenda urbana que sembla que és força certa que diu que un grup de joves van anar divendres a la Rua del Vendrell directament a atonyinar persones disfressades. Sembla ser que és veritat i que uns pocs dels que anaven de pingüins ho van patir com a víctimes, entre d'altres. La veritat és la gent està molt malament de la cocota. Ja no saben com passar el temps amb noves emocions.

Uns carnavals massa llargs al Baix Penedès

Ahir vaig anar a la rua de Cunit i a la de Calafell. Trobo que el recorregut és massa llart. Per Cunit varem passar per un munt de carrers on no hi havia ningú. La multitud d'espectadors es varen concentrar principalment en els carrers del poble, però després allò va ser com si anessis a donar un tomb pels Masos de Coma-ruga en ple hivern. Menys carrers i tots hi guanyarem perquè la gent va on hi ha més gent i això és així. Trobo molt malament que a Cunit facin dues fileres. Una per la gent del poble i l'altra per la gent de fora. Jo crec que per educació tots igual, com fan al Vendrell i a Calafell. La Rua de Calafell molts de metres al Passeig Marítim de Segur amb poc o gens de públic. Aquesta també s'hauria d'escurçar. Sort que no van fer la ruta per dins la platja de Calafell i només varem passar pel Vilamar perquè des de les 9 que vam començar a Cunit fins a les 4 de la matinada són moltes hores i pels més agosarats són 3 dies seguits o més si van a Vilafranca.

Què va passar amb el boicot al carnaval de Calafell?

Suposo que al final es va arreglar el tema del boicot al Carnaval de Calafell. Quan nosaltres varem passar pel carrer del pont que porta a segur. Només hi havia un cotxe de Mossos aparcat en doble fila i res més. Es va pactar, al final no ho van fer? Què va passar? Gràcies per la informació. Segur Independent.

dissabte, 21 de febrer de 2009

Carnaval, una experiència per repetir


Crec que aquesta és la primera vegada que participem en una rua de Carnaval al Baix Penedès. Va ser una experiència inolvidable. Fins i tot no feia ni fred ni calor pel temps erem. Varem estar una hora i escaig esperant a que la nostra carrossa sortís a la rua, durant aquells moments varem anar a saludar a persones i a veure la resta de carrosses i comparses. Va ser una rua molt animada amb molta participació, crec que estàvem sobre les 45 comparses amb carrosses i sense. Els carrers estavan força plens amb persones que ens volien veure de prop, especialment l'Avinguda Baix Penedès. a les 11 acabàvem els notre recorregut a la Rambla del Vendrell. El que vaig notar és que hi havia masses carrosses. Al final la cosa és fa una mica pesada. Sort que ahir no hi havia Segur de Calafell i llavors la gent quan va acabar, va marxar a casa o de festa. Quan arribaves a la Plaça Nova quedava una mica embossat perquè passar per allí queda una mica artificial, però tampoc no hi ha gaires alternatives si es vol fer morir a la Rambla. El que vaig veure és que hi havia força gent passada de voltes. Sempre hi ha hagut gent que ha begut més del compte, però ahir el percentatge jo diria que era més elevat. A l'igual que es vol controlar que les botigues no venguin ous als nens o sprays també s'hauria de buscar un lloc on la gent pugui anar als serveis pèrquè allí hi ha molta gent i entre tot plegat són moltes hores i la bufeta aguanta el que aguanta. Els xinos van fer l'agost ahir i els bars déu ni do els bons resultats que varen obtenir encara que segurament van haver de netejar força lavabos i vomitades que no eren dels seus clients Avui repetim. Val la pena. Esperem que faci bon temps. Ens veiem.

Boicot al Carnaval de Calafell

Hartos de que nos discriminen y nos ninguneen, os informo a todos aquellos que se sientan de Segur que mañana sábado a partir de las 23hs, un grupo de amigos de Segur nos vamos a plantar en el Paseo Maritimo a la altura del puente para intentar desviar la Rúa y hacerla subir por el puente como se ha hecho todos los años.No sé si lo conseguiremos pero como mínimo haremos saber nuestro malestar. No tenemos intención de hacer una protesta violenta pero si hacerles llegar a todos nuestro malestar.Si te identificas con nosotros hago desde este blog un llamamiento a la sublevación de tanto mangoneo y creo que ésto debería ser el comienzo de una actitud ante tal discriminación que venimos sufriendo. Basta ya de ser títeres en manos de ....... de tres al cuarto.OS ESPERAMOS. Cacerolada y a disfrutar del Carnaval".

Això és el que volen fer avui en el carnaval de Calafell. A veure que passa. Poden tenir raó o no, però és el que hi ha i al final sempre queden putejats els de la rua que no tenen res a veure.. Us aviso

divendres, 20 de febrer de 2009

La pista pseudoesportiva de la discòrdia

Moltes cops una decisió política diu molt més que 1.000 paraules i arguments. Una mica és el que està passant a aquella pista esportiva tota envoltada per una malla i amb quatre portes d’accés en les corresponents cantonades. La seva situació és oficialment en la Via dels Països Catalans del Vendrell, dins el que s’anomena popularment del Tancat. Un espai idíl·lic fins fa uns pocs mesos en què una decisió política va treure la part esportiva del ciment i només hi va quedar el ciment en forma rectangular amb les bases de les cistelles de bàsquet. Alguns veïns es queixaven, però no tots, llavors es va produir la gran solució. Si desmuntem les canastes i les porteries, llavors la canalla ja no tindrà motiu per jugar. Problema resolt. Els veïns ja no es van queixar i tot arreglat. Els moradors, només alguns, d’aquesta zona lúdic esportiva del nucli del Vendrell estaven molestos perquè el soroll de la pilota, el murmuri de la gent jugant i altres sorolls trencaven l’harmonia normal de cada dia. Tot plegat els molestava ja sigui a la nit o ja sigui quan feien la migdiada. També he escoltat queixes pel que fa a alguns dels assidus d’aquest espai tenien unes costums i unes actuacions no del tot lloables i poc dignes d’un comportament social exemplar. Després de l’eliminació dels elements esportius, clarament els nois van deixar d’anar-hi perquè ja no tenien ni les seves porteries on jugar a futbol ni les cistelles on fer passar la pilota de bàsquet.
Després d’aquestes festes nadalenques ha tingut lloc el gran miracle inesperat. Nois jugant i no només un dia, sinó que eren reincidents. Els nou sistema improvitzat consistia en posar les seves jaquetes al terra per marcar les porteries. Ja tot funcionava a la perfecció, però amb la dosis de creativitat necessària. La gràcia dels més joves acostuma a ser la imaginació. Cada dia els donem joguines més sofisticats que fa que aquesta qualitat innata humana vagi perdent varietat i riquesa. Si els posem davant d’una vídeo consola doncs poca cosa cal rumiar-se. La meva infància era plena de jaquetes convertides en porteries i fins i tot pedres convertides en castells inexpugnables i coves de malvats amagades dins l’espessa foscúria del jardí de darrera casa.
El proper capítol l’hem vist aquesta tardor quan els que els que no es queixaven i volen que aquest tros de ciment rodejat d’una tanca d’alumini continuï el seu vessant esportiu demanaven al regidor una reunió per arreglar el tema d’una manera definitiva. Llavors, el regidor els ha dit vingut a dir que recullin firmes. Qui n’aporti més guanyarà la disputa. Una manera fàcil i bàsica de retornar la sobirania al poble perquè decideixi sobre que s’ha de fer davant d’un problema entre veïns. Però aquest joc és molt perillós perquè ens hem de distribuir tots els sorolls entre tots. Si un aguanta els concerts de festa major, a l’altre li toca estar pendent que el seu gual estigui lliure el divendres per treure el cotxe per poder anar a treballar. No sigui que algú hagi deixat el cotxe davant de casa mentre va a comprar un quilo de mandarines al mercat. És molt fàcil dir jo no vull la pista perquè la canalla fa molt de soroll quan juga i no puc dormir. No costa gaire. Però els que han d’aguantar els sorolls dels concerts de festa major o les festes del barri que és una jornada laborable també poden fer votacions. Jo necessito dormir i el concert que el facin a un altra punt del Vendrell
No és ètic ni estètic que els contenidors soterrats que hi ha a l’Avinguda Catalunya estiguin massa cops plens de paper i cartró amb les conseqüències que provoca al seu entorn. El problema real és que són massa petits. Entre visita i visita del camió de la recollida s’omplen amb facilitat i allò dóna una imatge bastant patètica. No parlem quan el camió la ve a recollir en hora punta. La cua de cotxes que allí s’hi monta. Si he de sortir del pàrquing m’he d’esperar que el panorama de mobilitat s’aclareixi. Alguna cosa falla, oi?
Jo estic cansat que sota del meu balcó hi hagi un contenidor d’escombraries. Els meus veïns, especialment els dels pisos més baixos també pateixen les mateixes molèsties. Si féssim una reunió de veïns podríem demanar que agafessin aquest contenidor i el posessin tres cases més enllà. Nosaltres ja potser no tindríem molèsties. Ells podrien aplicar el mateix model i així aniria tombant de cantonada en cantonada. No parlem d’alguns veïns de la Muntanyeta que escolten des del llit estant la música que es genera en el polígon de les Matas. Si recollim firmes ho tancaran? ¿És normal combinar en un espai relativament petit un hospital, un centre de dia, una residència d’avis i una discoteca amb els seus bars musicals amb ganes de difondre la seva varietat discogràfica on més lluny millor? ¿Sempre ens deixaran aplicar aquesta sobirania popular per a resoldre els nostres problemes de convivència més immediats?
Publicat el 20 de febrer del 2009 al Diari del Baix Penedès

dijous, 19 de febrer de 2009

L'alzheimer dels que no són tan privilegiats

L'Alzheimer és una enfermetat molt dura. Jo ho he viscut a casa. Demà per TV3 tornaran a donar un reportatge sobre el Ministre Socialista Jordi Soler Tura que pateix aquesta malaltia. El reportatge s'anomea Bucarest. Ell és un privilegiat. No costa gaire pensar en les persones que tenen un parent directe patint aquesta malaltia amb pocs recursos econòmics. Aquest també seria un molt bon reportatge encara que no fos d'un personatge polític de primera divisió espanyola. Hi ha moltes realitats que no volem reconèixer i són més dures que les protagonitzades per persones conegudes. Són utils perquè la gent ho conegui, però són uns privilegiats.

La gent prefereix el rock

En aquesta enquesta sobre preferències musicals, 8 persones voten pel rock. 4 ho fan per la clàssica, 3 per la tradicional, 2 per la pop i que curiós ningú vota per la música electrònica. És el que hi ha.

dimecres, 18 de febrer de 2009

La gent escolta Pas de Vianants de la ràdio El Vendrell

Sembla extrany i fins i tot curiós, però la gent ens escolta per la ràdio o més tard a través de la seva ràdio a la carta. A vegades sembla que parles sol pels micròfons, però algú ens escolta. Avui un company de la ràdio ha dit que la gent que ens escolta, alguns no tots, són com els que voten el PP que ho fan i no ho diuen. Doncs això, algú ens escolta. Gràcies ja sabem que esteu allí. No hem fet escoltes, però la gent ens ho diu pel carrer, algú no tots, però de mica en mica anem agafant audiència.

dimarts, 17 de febrer de 2009

Proposta original a l'Aqualeon d'Albinyana

Aquest parc d'Albinyana es busca noves formes de guanyar-se la vida. Ara els caps de setmana pots anar a menjar calçots o xató i aprofites per veure el recinte amb els animals. No és mala idea per a la gent que no ho conegui. Per 30 euros pots tenir un dia diferent amb teca inclosa. La imaginació que no falti. Jo no hi aniré però per si algun s'anima ja ho sap.

Un Hospital que no dóna ni hores

Tinc un parent pendent que li donin hora des del passat mes d'octubre per visitar un especialista a l'Hospital del Vendrell i encara no li han dit res de res. ¿La crisi els hi ha robat les hores que donaven i ja no en donen? No anem bé. És una campanya per promocionar la sanitat privada?

On són els amics pel Progrés del Vendrell?

Fa uns mesos de tant en tant sortien als diaris articles d'opinió d'una mena d'associació d'associació de veïns del Vendrell que es feia anomenar Amics ple Progrés. En un posit anterior vaig apuntar la possibilitat que formessin un partit en les properes eleccions municipals i algú d'ells em va contestar que aquesta no era la seva intenció A partir d'aquí no n'he sabut res més de nou. Què ha passat amb aquests Amics pel progrés? La crisis ha acabat amb ells? No ho sé.

dilluns, 16 de febrer de 2009

Dues hores a "classe"

Feia dies que tenia ganes d'anar a veure aquesta peli francesa de la "Classe". Avui he tingut l'oportunitat. La proposta dura dues hores i en aquest temps narra les perípecies d'un grup d'estudiants de 14 o 15 anys dels barris marginals de Paris. Uns actors trets de la seva realitat que com si fos un documental del 33 anirem seguint l'evolució durant un curs escolar. No hi faltaran els passotes, els aplicats, els amics dels seus companys, els interessats. Se m'ha fet una mica pesada perquè les càmeres no surten gaire de les aules i tanta classe, al final es fa avorrit. Algú s'ha quedat dormit. Alguns temes queden a l'aire i no sé sap que passa, cadascú que pensi el que vulguui. Potser si ets mestre et pot interessar, però sinó és una mica més del mateix. És massa real i li falta una mica d'emoció. Hi has d'anar pensant que és un documental sense més pretensions.

La festa del singles a Lleida

A Lleida aquesta setmana han fet una festa dels "singles". Està molt bé aquesta iniciativa i més en els temps que corren. Hi havia trobada, sopar i festa. Una manera natural de fer que els singles es converteixin en parelles. Un Sant Valentí per tothom pels que poden i pels que no.

divendres, 13 de febrer de 2009

La festa del baixpenedesencs/ques nascuts el 1969

El dia 24 d'octubre tenim previst fer la festa dels que enguany fem 40 anys. Encara l'hem de lligar més coses. Si algú vol participar tenim un grup al facebook i una adreça de mail per poder- posar-se en contacte amb nosaltres baixpenedes69@gmail.com. Ja ho sabeu entre tots la farem més gran. Necessitem la vostra ajuda. La propera reunió serà el primer de març a les 12 a la Cantera de Calafell. Moltes gràcies

La crisi, una bona excusa per a moltes coses

La darrera edició de la Xatonada Popular del Vendrell a part de l’amenaça de pluja que va estar present durant tot el mati i a banda que l’edició la guanyés merescudament un lleidatà amant de la cuina, hi ha altres punts prou remarcables. Voldria destacar unes modificacions sobre la nova distribució d’aquesta cita que ja s’han esmentat en el recull de notícies, però jo crec que es mereixen que hi tornem a parlar.
La nova distribució dels diferents elements que configuren la Xatonada, crec que ha estat molt reeixida. Per una banda, s’aconsegueix un ambient més acollidor al reunir en un mateix escenari visual quasi tots els elements que hi participen. Des de la fira de productes naturals fins a les dues mostres d’elaboració d’aquest plat, la infantil i l’adulta. Per l’altra banda, també és dona més amplitud al centre de la Rambla, alliberant aquest espai dels stands que configuraven una mena de barrera allí al mig d’aquest cèntric passeig.
El fet que els pares estessin apartats dels fills a l’hora de l’exhibició infantil és una iniciativa a tenir en compte perquè els nous candidats a mestres van poder elaborar amb més soltura el seu plat. Els altres anys, els pares anaven i venien entremig de les taules. Moure’s entre aquelles dues fileres la veritat és que no resultava gens fàcil. La gràcia és que els més menuts ho facin tan bé com poden i que siguin ells els únics responsables en la seva elaboració. A banda, que tenen els mestres xatonaires al seu voltant que els ajuden en tot moment si ho necessiten. Una dels puntals de la bona acollida d’aquest event del primer diumenge de febrer van ser els tres humoristes que durant tot el matí de diumenge varen estar provocant la gresca i somriures dins ambient ennuvolat amb constant risc de pluja. Ells en un moment es varen anomenar “El Govern de Catalunya”. Les seves entrevistes, cançons, comentaris i altres arts de l’animació van fer molt més lleuger i agradable aquest matí protagonitzat pel xató Tot això han estat uns petits retocs que han donat una nova imatge a la festa molt més amena.
La propera cita important d’aquest tipus de certàmens, la tenim en el Turismar de Coma-ruga. Un esdeveniment que fa molts anys que necessita una redifinició amb uns objectius i un contingut adaptat als nous temps perquè ara per ara sempre es limiti a omplir a qualsevol preu una sèrie d’estands sense gaire ordre ni concert. Una cosa semblant ens pot passar en la Fira de Santa Teresa del Vendrell que necessita una relectura de la seva raó d’existir perquè cada dia reflecteix menys la vila i comarca que l’acull. En la darrera edició, a banda dels punts on venien productes alimentaris, la resta de la mostra va registrar en els moments claus com és la tarda de dissabte un descens de participants prou clar a la vista dels que passaven per allí.
Ara toca potenciar el que tenim a casa. Si els comerciants del Vendrell no poden participar perquè els suposa un cost molt elevat. Doncs encara que sigui utilitzant una presentació més assequible, la gràcia de la Fira és donar a conèixer el que tenim. Jo no li trobo cap sentit a què ens vinguin des de Girona a vendre pela patates especials o neteja sòls miraculosos.
En el moment de les crisis són una excel·lent excusa per fer un gir de 180 graus al nostre aparador puntual i canviar la seva filosofia i adaptar-la a aquest Vendrell tan sacsejat pels seus efectes negatius. No hem de ser ni els més bons, ni els millors, simplement hem de donar sortida a les nostres empreses i també als comerços de la nostra vila i comarca. És molt difícil trencar un dinàmica que fa molts anys que es perpetua, però enguany tenim una oportunitat per adaptar-nos a la nostra realitat. Potser en les primeres edicions, algú es queixarà, però possiblement amb el temps la gent veurà que és el camí més adequat per promocionar la nostra societat. Esperem que enguany hi hagi alguna cosa que denoti un punt d’inflexió. El que no és pot fer i menys en els temps que corren és fer una fira per complir l’expedient. Sinó potser que no la fem i agafem la seva partida del pressupost i el dediquem a una promoció real de l’ocupació o a atendre les persones més necessitades. Tampoc seria una cosa tan absurda, oi que no?
Publicat el 13 de febrer del 2009 al Diari del Baix Penedès

dijous, 12 de febrer de 2009

La gent no surt de marxa

Segons la darrera enquesta la gent no surt de casa. Set persones no surten de marxa enlloc, ni al carrer. 6 van a Calafell i 3 a Barcelona. Al Vendrell i a Tarragona no hi va ningú. Ja veig que això de sortir de marxa és una cosa cada dia menys practicada i Calafell és on es troba la poca que hi ha a la comarca

Homenatge al Carles Sabaté

Demà dia 13 de febrer fa deu anys de la mort sobtada de Carles Sabaté. Sau, els Laxen, els Sopa i els tancat per defunció són alguns dels grups més emblemàtics de la meva joventut. Amb ells em vaig enamorar, vaig estudiar, vaig somiar i fins i tot em vaig fotre de lloros perquè anava massa concentrat escoltant la seva música. Són moltes coses que em vénen al cap i molts moments i cançons que no s'obliden fàcilment. Aquesta nit quan miri la lluna pensaré en aquella canço que s'ha convertit en un himne per als enamorats quan no és més que una declaració d'amor a la lluna, però tohom ho va entendre d'alguna altra manera. Boig per tu i que estiguis on estiguis continui sonant la teva música arreu de les nostres vides encara que sigui a casa o en un bar molt concret. Sempre viuràs entre nosaltres. Per tu i els teus, Carles. Moltes gràcies. Encara recordo quan es va comentar per la tele aquesta mala notícia per tots plegats i crec que trigarà en borrar-se.

dimecres, 11 de febrer de 2009

Noves formes de venda sota la imatge de turisme

Les noves promocions és organitzar viatges a masies i llocs i allí t'ofereixn matalassos, vaixelles, pernils, oli i tot un ampli ventall. Tu pague el preu del viatge que inclou menjar i autobús que deu ser el bàsic i a partir d'aquí ens se'n carreguen d'intentar vendre el màxim de coses. Sempre et portes algo a casa que potser des de un pernil a una garrafa de 10 litres d'oli. Amb tot això surts de casa i darrera d'una excursió d'un dia es troba ni més ni menys que una botiga. En comptes d'anar de poble en poble, els resulta més econòmic anar a buscar a la gent. Sembla que resulta. Cada dia hi ha més ofertes. No cal dir que els autobusos et van a buscar on sigui. Sempre et diuen que ho fan així perquè es més econòmic que fer anuncis.

dimarts, 10 de febrer de 2009

Xató al Vendrell i Albinyana a vilanova només vinagreta

Diuen els mestres xatonaires del Vendrell que aquí si que es fa xató que a Vilanova i Sitges i també Vilafranca només es fa una mena de vinagreta que és la salsa. És que el millor xató tothom sap on l'ha de trobar. Potser no serem mai la vegueria del Penedès, però si algun dia es monta tot això si que tindrem la conselleria de cultura i gastronomia. Aquí queda això. Jo això de la Vegueria tampoc ho veig molt clar.

La tormenta perfecte però a la plaça Nova hi ha signes de vida.

A més a més de la crisi enguany ha fet molt de fred i molts de nosaltres hem gastat més de la mitjana en calefacció aquest hivern. A part, ara el Barça guanya i la gent no es preocupa i sortosament no tenim cap guerra en què entretenir-nos. Sempre ens quedaran programes com Granjero busca i pels vendrellencs donar una cara digna a la plaça Nova del Vendrell que allò del rentacotxes amb l'estàtua del mestre en mal estat no queda gaire bé. Almenys l'edifici de cal Mumbrú està en obres. Sembla que hi hagi vida i sorti d'una parada tècnica en què es va quedar fa dècades.

dilluns, 9 de febrer de 2009

Al crisi no oblida els Tres Tombs

La Xatonada d'Albinyana em va privar d'anar a veure els Tres Tombs del Vendrell. Avui el que he escoltat entre els que ho varen anar a veure és que no va ser tan lluida com altres anys. No hi havia tants participants. Suposo que la crisi també ha deixat petjada en aquest mundillo dels animals.

diumenge, 8 de febrer de 2009

La Xatonada d'Albinyana ha fet el més important


Albinyana avui ha celebrat la seva segona xatonada. El temps no acompanyava molt, però encara s'ha comportat. La gràcia de tot plegat és que hi ha molta gent que han fet possible aquesta festa i que aquí hi ha moltes hores invertides. Al poble s'han fet força coses, teatre, diables, gralleres. Ara és prepara una bèstia de foc. Al darrera h ha força gent implicada. Esperem que segueixi aquest ritme segueixi i festes com la d'avui es vagin mantenint al llarg dels anys. Enguany amb la xatonada s'ha fet el més important perquè diuen que el difícil no és fer-ho sinó mantenir-ho. Molt bé per tots els que ho han fet una realitat. No importa qui ha guanyat i qui no. Simplement que tots hi han participat i s'ho han passat prou bé. Enhorabona a tots i que hi hagi una altra edició.

El bon xató d'Albinyana

Aquesta tarda he anat a donar un cop de mà en el xató d'Albinyana. Ja veureu que demà les persones que el compreu a 5 euros la cassoleta, us agradarà. Està fet amb amor i amb bon gust. No us decepcionarà pas. Ens veiem

dissabte, 7 de febrer de 2009

La cobdiciada Fura

La Fura és una revista mensual gratuïta que reparteixen en els forns de pa a les tres comarques penedesenques i una mica més. La trobo molt bé. Fa molts anys que ens acompanya i val la pena mirar-la. El que passa que la majoria de forns en reben poques i llavors segons qui hi vaig no n'agafa perquè et diuen que no n'hi ha o s'ha acabat. A vegades entra un client i li donen quan a tu t'acaben de dir que no n'hi ha. Queda molt malament. A veure si en reparteixen més o que ho facin per ordre d'arribada, com passa en moltes llocs. Hi ha actituds que diu molt poc d'un botiguer.

No es res de l'altre món, Valkiria

Una de les pelis que tenia guardades per anar a veure era aquesta de Valkiria. Un dels intents frustrats contra Hitler. Tothom sap que el pobre home es va suicidar, per tant el final ja saps com acabarà i al final has de valorar tota la resta, l'argument queda en un segon lloc. Per aquí la cosa si que està força ben fet amb un Tom Cruise digne de les seves millors actuacions i un muntatge molt potent. Es deixa veure, però si no hi vas tampoc et perds una gran cosa. Continúo pensant que és millor Bienvenidos al Norte.

divendres, 6 de febrer de 2009

Els Mossos són pitjor que la Guardia Civil

En la meva enquesta d'aquesta setmana sobre si la gent estava satisfeta amb els Mossos. 6 persones em deien que són pitjors que la Guardia Civil. 5 vots es decantaven perquè estan força satisfets i amb 4 vots empataven els que estaven molt satisfets i els que no ho estan gens. Aquí queda l'enquesta i els resultats.

Un lleidatà guanya la Xatonada Popular del Vendrell


Un ambient gris amb una continua amenaça de pluja va ser el marc de la 23a edició del Concurs de Mestres Xatonaires del Vendrell i la 22a Edició de l’Exhibició de Xatonaires Infantils. Les primeres gotes van caure sobre dos quarts d’onze del matí i va respectar la festa fins passada la una del migdia quan tot ja estava dat i beneït. Encara es podia veure una llarga cua de persones per anar comprar el tiquet, però tothom anava en pressa per esquivar la pluja que començava a caure amb certa intensitat. En aquesta festa es va investir com a Mestre Xatonaire al vendrellenc Salvador Rovira que va guanyar la passada edició. També va rebre aquest honor la nova ambaixadora del xató, la restauradora Montse Estruch que ha rebut una estrella de la prestigiosa Guia Michelin per la tasca portada a terme en el seu restaurant El Cingle de Vacarisses. El guanyador de la present edició va ser el lleidatà Josep Lluís Huete que l’any 2005 ja va quedar en tercera posició. Aquesta era el cinquè cop que hi prenia part. Dóna la casualitat que la seva senyora, Maria Carme Feliu, va guanyar l’any 2007. Un exemple clar d’una família de Lleida que té Sant Salvador com a segona residència i ha aprofitat aquest concurs per aprendre i anar perfeccionant alguns plats de la cuina típica vendrellenca.com és el xató. La seva gràcia per elaborar el xató és que tots els ingredients tinguin el seu pes just dins el tast del plat i que no ni hagi cap que destaqui per sobre la resta. Ja fa dies que he estat buscant els millors ingredients per aconseguir un plat amb un tast més elaborat. He volgut fer en aquest dibuix d’un violoncel que protagonitza el plat un homenatge a la figura del Mestre Pau Casals. Una de les notes curioses en els premis és que el guanyador i la seva parella van rebre “Un cap de setmana romàntic”. L’ambaixadora de la ruta del xató d’enguany, Montse Estruch també els va obsequiar amb un dinar o sopar en el seu restaurant de Vacarisses.
En segon lloc va quedar l’albinyanenc Ferran Barri un dels artífex de la Xatonada d’Albinyana que aquest proper diumenge tindrà lloc en aquest municipi. En la seva presentació també hi figurava un violoncel amb sobre una base de pa. En tercer lloc ha quedat el vendrellenc Hermini Caballero. Aquests dos classificats formen part de la colla dels “Montserratinus”. La resta de llocs van quedar ocupats per Jordi Urgell, Charo Machuca i Juan Antonio Díaz. Aquests dos darrers concursants són integrants d’una nova colla “xatonera” coneguda com els Bufats que enguany s’estrenaven com a col·lectiu en aquest renyit concurs. Aquests dues agrupacions juntament amb els Barretinus són claus en el desenvolupament de la Xatonada i cada dia s’hi afegeixen nous membres.
El jurat estava presidit per Benet Jané, Alcalde del Vendrell i comptava a part del guanyadora de la darrera edició altres persones vinculades amb aquesta festa tan nostrada com Rosa Figueras, Salvador Blanc, Xavier Mestres, Elías Chacón, entre d’altres.
En l’Exhibició de Xatonaires Infantils hi van prendre part més de 200 nens que van prendre part en el sorteig d’una bicicleta que va ser lliurada al número guanyador.
També va tenir lloc una nova edició de la Fira de productes artesans i naturals. El que vaig trobar molt encertat és la nova distribució de la Xatonada que fa aquesta festa més acollidora i amb més espai, especialment sobre la Rambla. El fet que els xatonaires infantils tinguessin el seu espai propi separats dels pares també va donar més gràcia a aquest important aposta que des del segon any la xatonada dedica als futurs mestres en aquest plat. M’agradaria destacar la gràcia i diversió que van repartir al llarg de tot el matí els tres humoristes que es van dedicar a animar l’ambient aquest matí de diumenge en què tot i les previsions ningú tenia gens clar que passaria. Al final l’home del temps va tenir raó i la festa es va animar cap al final de la jornada dominical. No hi van faltar la visita d’alguns polítics de diferents tendències, entre ells el diputat arbocenc Jordi Jané i el secretari general de Finances de la Generalitat, Martí Carnicer. Tot i el mal temps, el en seu bressol es van repartir unes 2.000 racions d’aquest plat. A la cita tampoc hi van faltar les parades de xapes de cava que van gaudir d’una concorreguda assistència durant bona part del matí.

Tots ells són innocents

Tu que vius en una zona que han de pagar contribucions especials per unes obres públiques que s’han de fer en el teu carrer que és d’accés al municipi i per tant transitat. Et toca pagar o t’embarguen el compte corrent amb més o menys comprensió política.
Però el que ha s’ha construït una casa en una urbanització il·legal o ha fet modificacions importants en el teu habitatge sense avisar a ningú. Aquest personatge avui en dia ha demostrat que a ell és realment qui mana. No té cap aturador que el posi en el lloc que li pertoca. És el veritable protagonista de la nostra història diària. Ni administracions públiques, ni jutjats ni res semblant poden lluitar contra ell. En el pitjor dels casos seuran en una taula a veure com ho poden arreglar, però ningú li pot fer ombra.
Tu que has deixat un parell de dies o tres la compta al descobert perquè l’empresari s’ha retardat en la teva paga mensual hauràs d’aportar uns diners al banc per tenir el compte en números vermells. Aquell que et va vendre una hipoteca quan tu no tenies treball ni cobraves cap mena de prestació. Tu hi vas accedir encara que veies que no podries, però necessitaves un pis petit per viure-hi. Ell et va dir que tranquil que tot anirà bé que no passarà res. Avui et trobes que estàs ofegat fins les orelles i en prou feines pots pagar a una entitat financera un crèdit a 50 anys amb un interès al voltant del 15%. Aquella persona avui en dia potser ha ascendit en el ranquing de l’entitat bancària i és el responsable d’algun departament.
Tu que t’has tret una carrera a la universitat, has tret un master, saps anglès, ets una persona inquieta que cada dia llegeix la premsa, local, internacional i fins i tot els titulars dels principals diaris internacionals. Avui en dia treballa en un bar d’un amic teu que coneixes des de la infància.
Ell que quan tenia 14 anys va acabar l’EGB i va decidir plegar perquè això d’estudiar no servia per res. Va provar de muntar diversos negocis però va haver de tancar perquè les pèrdues econòmiques eren més que considerables. Va posar-se jaqueta i corbata i va començar a deixar-se veure pels principals partits de la localitat, alternant color i jaqueta segons els gustos predilectes dels votants. Avui en dia treballa com a tècnic qualificat en una entitat pública amb un sou de ministre i poques responsabilitats. Cada dimecres per la tarda queda amb algú de l’oposició per parlar de futbol i fórmula 1. No sigui que la truita es giri i quedi sota. Ara assisteix a un curs per parlar en públic que li ha ofert el partit. Això també consta al seu currículum.
T’han tallat la llum per impagament d’uns rebuts perquè tots esteu a l’atur i en prou feines podeu mantenir els mínims en l’alimentació familiar. Ells que per no invertir en la xarxa de distribució d’enllumenat han tingut a més de 30.000 persones sense corrent elèctric per culpa del vent. A ells no els passarà res perquè són coses que passen i la companyia no està preparada per aquests fenòmens.
Tu que fa més d’un any que Hisenda t’investiga les teves comptes corrents i et reclama rebuts del darrer Renault Clio de segona mà que vas comprar perquè no saps com vas poder pagar aquell vehicle atrotinat.Possiblement ell quan vagis per la carretera t’avançarà amb el seu Wolgsvagen que no és un Polo sinó de gamma molt superior. Ell que oficialment treballa dos mesos a l’any en una constructora, la resta dels seus ingressos entren per altres vies poc visibles als ulls del gran germà que és l’estat que ens vigila. Ja ha trucat a un banc perquè si sap que algú ingressi alguna butlleta de la Primitiva o de la Loteria de Nadal l’avisi per poder netejar una mica la seva economia un xic submergida. Fins ara encara no ha tingut sort perquè no ha caigut ca premi gran per la província. Mentrestant espera que algú tingui molta sort per fer el canvi. Ja sap que hi perdrà uns pocs milions, però almenys seran nets.

Publicat el 6 de febrer del 2009

dijous, 5 de febrer de 2009

Compartint experiències dolentes

Un company del programa de ràdio em va dir ahir que a Vilanova i la Geltrú hi havia tants aturats com El Vendrell, però el problema que a Vilanova hi ha 100.000 persones i al Vendrell 37.000. Algo falla, no?

dimecres, 4 de febrer de 2009

Val la pena - Bienvenidos al norte

Realment val la pena anar a veure la darrera peli francesa que ha caigut a les nostres pantalles. Bienvenidos al norte ens parla d'aquest nort francés de Pas de Calais vist des del sud del país que sembla molt més modern. Una sèrie de tòpics que al llarg de les quasi dues hores que dura la cinta van caient un a un. Modernitat i ciutat contra "ambient de poble". Al principi no ens diu res, però quan portes mitja hora la cosa ja és va animant i fins el final ens ensenya moltes coses interessants que es poden aplicar també al nostre país. Llàstima que no agafem el tema de l'idioma en francès original que li faria guanyar molt. No us la perdeu

Emprenyamenta general

La gent està bastant emprenyada de tot plegat i en especial aquella que no ha tingut molta sort i li ha tocat la crisi. Es veu per la ràdio, per internet. A veure com acabarà tot plegat perquè aquest si que és un motiu que mou a la gent i no pas les properes eleccions europees del juny que a la majoria de gent ni fu ni fa. A veure com evoluciona la cosa, però l'emprenyamenta general s'està incrementant de mica en mica.

dimarts, 3 de febrer de 2009

Vols un cotxe per 1.500 euros?

http://elrincondemilocura.blogspot.com/

Avorrit, necessites un cotxe per una poca de pasta, cansat de buscar als concessionaris i que et prenguin el pèl? Doncs si vas a aquesta adreça pots trobar una cosa que et pot interessar. De particular a particular. Sense intermediaris. Us anirà bé ja ho veureu.

El fil de l'Ajuntament de Calafell

Calafell està vivint una sèrie d'episodis curiosos des de l'Ajuntament. Primer un col·laborador de la ràdio, després acusacions d'una treballadora, ara unes pagues molt extraordinàries a uns treballadors. Veig que la cosa encara pot durar. Potser si estirem el fil sortiran més coses, a veure que passa. Jo crec que algún polític hauria de dir alguna cosa a banda de què aquí no passa res perquè sembla que alguna cosa passa.

diumenge, 1 de febrer de 2009

Dues molt bones propostes a la Xatonada del Vendrell

La nova distribució de la Xatonada del Vendrell m'ha agradat molt. Tot semblava més obert i amb més espai. A vegades s'han de provar coses noves. Poden sortir o no. En aquest cas ha sortit bé, però ja tocava fer un canvi. També molt bons els tres humoristes que varen venir per ambientar la festa. Han estat la gràcia perquè et passessin les hores sense donar-te compte. Dues noves idees que han tingut molt bona acollida, crec jo. Fins el proper any. A més el meu sogre va guanyar i des d'aquí el vull felcitar, perquè ja fa dies que es prepara mirant els millors ingredients per assolir el que ha fet. Enhorabona. Ets tot un mestre.