Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
diumenge 22 de febrer de 2009
28 anys després
Qui se'n recorda de l'intent del Cop d'Estatdel 23-F 28 anys després? Suposo que algun dia sabrem la veritat i els dubtes d'alguns personatges propers al Rei durant els primers moments. Aquell dia varem passar un test inesperat tot plegats. Esperem que la democràcia autèntica de mica es vagi implantant entre nosaltres, de moment tenim mena de partidocràcia que es defensa d'algunes actituds que la poden fer perillar. Però la raó sempre triomfa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
El 23F estava partcipant en la meva primera assemblea de treballadors per votar si anaven, també, a la primera vaga quan varen començar a sonar els telèfons dels familiars alertan d'un cop d'estat.
Un dia molt especial per a mí i sortosament va poder guanyar la democràcia tot i que descafeïnada.
Jo era molt petita però recordo la imatge d'aquell Sr. amb el tricorni en aquell lloc que a mi em semblava un teatre.
Anys després vaig entendre tot i, cada vegada que veia les imatges, donava les gràcies de tenir un monarca.
Segons passa el temps canvia la percepció,però el que estic contenta és que el cop d'Estat va estar frustrat.
Publica un comentari